Cercador

Top blocs de receptes



Pastís gelat de whisky

Pastís gelat-de-whisky-1

Els que ja teniu uns quants anys, com jo, deveu recordar aquella famosa tarta de whisky que oferien molts restaurants a la seva carta de postres els anys setanta, si no vaig errada. Conec dues persones almenys que la recorden, i amb enyorança: en Xisco i en Rafel. En Xisco diu que li agradava sobretot que, en servir el tall de tarta, el cambrer deixàs una botella de whisky davant el comensal per si li venia de gust emborratxar-la un poc més.

A en Rafel li he sentit demanar aquestes postres en una bona partida de restaurants. I els cambrers, indefectiblement, se’l miren amb estranyesa. No està de moda.

Mikel López Iturriaga, a El Comidista, dedicà una secció a aquests plats que feren furor durant una època i ara ja quasi ningú recorda. El titulà Comida viejuna (ja us n’havia parlat alguna vegada). Llegiu, si voleu riure un poc, la suposada entrevista que fa el periodista a aquest pastís demodé.

Continuar llegint… Pastís gelat de whisky »

Cassola d’albergínies

Albergínies-amb-pebres-i-maonesa-1

Amb les albergínies, ara que n’és el temps, es poden preparar una varietat increïble de plats. El d’avui combina l’ingredient principal amb pebres torrats i tomàtiga torrada. El toc de la maionesa gratinada l’acaba de confitar.

Es pot preparar amb antelació, guardar-lo dins la gelera i, mitja hora abans de dinar o de sopar, preparar la salsa (es fa en un instant) mentre s’escalfa el forn, distribuir-la per la superfície i… a gratinar.

Continuar llegint… Cassola d’albergínies »

Carpaccio de carabassó

Carpaccio-de-carabassó-1

Un dels darrers regals que m’han fet, ben especial, va ser un menú degustació per a dues persones al restaurant Miceli, de Selva. N’heu sentit parlar? Hi anàrem en Pere i jo i… quina meravella!

El lloc és molt agradable i la majoria de comensals eren estrangers (sempre troben els llocs bons, no sé com s’ho fan).

De bon començament, uns panets fets seus, de crosta cruixent i sabor intens, per sucar amb oli i sal. T’havies d’aturar de menjar-ne perquè encara havia de començar la desfilada de plats i volies gaudir-ne amb els cinc sentits. Llavors, una sopa freda de tomàtiga, deliciosa, amb trossets de mojama. A continuació, un carpaccio de carabassó exquisit. Després, un arròs negre melós amb calamar que hi cantaven els àngels. Llavors, un plat d’aviram (ara no record si era guàtlera o…), amb verdures, fonoll i una salsa espectacular. I de postres, suflé Alaska. Mel d’abella tot.

Gràcies als pares i mares dels meus alumnes per aquest sopar inoblidable.

Continuar llegint… Carpaccio de carabassó »

Ajoblanco

Ajoblanco-1Diuen que s’acosten dies de calor intensa. I amb temperatures com les que ens esperen vénen de gust coses fresquetes i no gaire calòriques per menjar.

L’ajoblanco és una sopa freda que es menja sobretot a Andalusia i Extremadura. Ve a ser una variant del gaspatxo. La podeu acompanyar de llenques de cuixot, grans de raïm blanc, figues, trossets de meló…

N’hem fet una versió ultraràpida. Tradicionalment l’elaboració era ben diferent, com podeu imaginar (amb morter i maça de fusta, es prepara la pasta base i s’hi van incorporant líquids poc a poc…).

Continuar llegint… Ajoblanco »

Tempura de llagostins i verdures

Tempura-de-verdures-i-llagostins-2

Us agrada la tempura? A nosaltres, tots aquests arrebossats cruixents ens encanten. Avui l’hem feta amb llagostins, mongetes, bròquil i pastanaga, però podeu variar les verdures al vostre gust. És molt bona també amb rodanxes de ceba, per exemple, o d’albergínia.Això sí: s’ha de menjar immediatament. És un plat que no espera l’amo.

Continuar llegint… Tempura de llagostins i verdures »