|
A Menorca fan coca de tomàtiga, però no sé si hi posen també alfabeguera. Em sembla que més aviat julivert. Si algun menorquí o menorquina guaita per aquí ens ho podria aclarir. Bé, la veritat és que no n’havíem menjat mai fins ara, de coca feta només amb tomàtiga. La idea ens la va donar Antoni Tugores. La vàrem trobar tan redebona i tan fàcil que ja frissàvem de presentar-vos-la aquí. Us animau? Continuar llegint… Coca de tomàtiga amb alfabeguera »
Quan era petita record que la meva padrina jove, la tia Francisca, feia una coca amb albergínia, tomàtiga i pebres torrats exquisida. I ens la menjàvem amb un tros de formatge maonès i un poc de raïm negre. Era un dels meus sopars d’estiu preferits. Aquests dies els amics de bojosperlagricultura ens han fet arribar un cistell ben atapeït d’hortalisses conreades al seu hort: pebres verds i vermells, tomàtigues (que fan olor com les d’abans!), cebes, alls i unes albergínies petitones i tendres. La primera idea que se’m va acudir va ser fer-ne escalivada. Quan ja la tenia trempada em va venir el record d’aquella coca de la tia Francisca i vaig voler provar de fer aquestes coquetes. No trobau que fan mengera? Què me’n dius, Neus? Continuar llegint… Coquetes d’escalivada »
Duen un poc de feina, la veritat, però és que són una delícia. En vàrem fer dissabte dematí i en menjàrem per dinar. El vespre, que teníem convidats a sopar, també els traguérem a taula i… Fins i tot els que es declaraven poc amics del cabell d’àngel, en haver-ne menjat mig es decidiren a menjar-se l’altra meitat. Va ser una sorpresa, perquè aquestes no eren les postres que havíem preparat per al sopar, sinó que varen ser un afegitó. Tenim uns amics que ens estimen molt i s’avenen a fer de conillets d’Índies. Són de bon paladar i ens importa molt la seva opinió. Continuar llegint… Doblegats »
Ara us explicaré la història d’aquestes galetes. Un dia que feia experiments amb diferents tipus de farines vaig fer unes galetes molt similars a aquestes. En vaig dur a una amiga perquè les tastàs. En va estar tan agraïda que li vaig prometre que publicaria la recepta i les batiaria amb el seu nom. Però, coses de la vida, han passat mesos, he perdut la recepta i he hagut de tornar a fer proves fins aconseguir una versió igual (o almenys semblant). Per fi ha sortit! Per a tu, Aina. T’ho devia. I per a tots els que us agradin aquestes coses, clar! Continuar llegint… Ainetes (galetes integrals amb llavors) »
Aquesta recepta me la va donar na Bàrbara Galmés, de Sant Llorenç des Cardassar, a través de n’Aina, la seva filla. Es fan amb ametles mallorquines torrades (les nostres eren santamarieres), saïm, sucre en pols i farina fluixa. D’aleshores ençà sempre les he fet així. Si en feis, anau amb compte a l’hora de col·locar-les dins la llauna per coure-les: no han d’estar massa juntes. Si les posau que quasi es toquen, com que creixen un poc en coure, es besaran, les haureu de desferrar i perdran la forma rodoneta perfecta que tenien en cru. Això és el que em va passar a mi. Gràcies, Aina! Continuar llegint… Mantegades d’ametla » |
||
|
Copyright © 2013 - Tots els drets reservats Powered by WordPress & Atahualpa |
||
