Cercador



Coca d’albercoc “tovada” (amb patata)

Coca d'albercoc

Dissabte em varen regalar albercocs de Porreres i vaig arribar a casa, més contenta que unes castanyetes, amb la idea de fer la coca d’albercocs. Fa poc us vàrem donar una recepta d’una coca ràpida amb albercocs. Per cert, n’hi ha que ja l’han provada de fer i els ha anat bé, segons m’han comentat. Aquella era una versió ràpida i amb albercocs en almívar. Aquesta és la tradicional, amb llevat i amb patata.

Quan ma mare em deixava triar les postres del diumenge en el dinar familiar, jo, sense dubtar ni una mica, demanava la coca d’albercoc. Aquesta, per ser més exactes. Sobretot quan encara no havia après a fer-la i no tenia gens d’experiència en això de pastes tovades.

COCA D’ALBERCOCS “TOVADA” (AMB PATATA)

Dificultat:

Ingredients per a una coca grossa per a 14-16 persones:

  • 375 g de farina fluixa (quantitat aproximada)
  • 3 ous sencers
  • 130 g de saïm (i un poc més per untar les llaunes)
  • 300 g de patata bullida amb la pell i passada per passapurés
  • 20 g de llevat premsat
  • 200 g de sucre
  • 30 g d’oli d’oliva (i un poc més per untar-vos les mans)
  • 60 d’aigua tèbia (per fondre-hi el llevat)
  • albercocs frescs madurs però sencers, xapats i posats en sucre la nit anterior
  • sucre per ensucrar els albercocs la nit anterior i la coca

Preparació:

Mesclau el sucre amb el saïm reblanit i remenau bé. Dissoleu el llevat en l’aigua tèbia i afegiu-lo a la preparació anterior. Ara incorporau els ous d’un en un i després, la patata (ha de ser encara tèbia, perquè si ja és freda fa grums). Remenau bé amb les mans fins que la mescla sigui ben homogènia. Afegiu-hi l’oli i llavors la farina poc a poc fins que l’hagueu incorporada tota. Pastau una bona estona (amb moviments com els que es fan per rentar la roba a mà) fins que vegeu que la pasta fa bombolletes. Untau-vos les mans d’oli (la pasta és un poc enganxosa i ho haureu de fer unes quantes vegades) i posau la pasta dins un bol. Tapau-lo amb un plàstic i deixau-la “tovar” el temps que faci falta (fins que s’ha estufat i ha duplicat el volum inicial).

Tornau-la a pastar com la primera vegada fins que faci bombolletes. Preparau una llauna gran i fonda de forn. Untau-la amb saïm. Amb els dits untats d’oli estirau la pasta i igualau la superfície. Deixau fermentar la pasta de bell nou (això és imprescindible).

Quan dupliqui el volum inicial, enceneu el forn a 200º.

Mentre s’escalfa, distribuïu els albercocs per la superfície i ensucrau la coca generosament.

Quan el forn arribi a la temperatura indicada, enfornau-la (a la part baixa del forn). Immediatament després de tancar el forn, abaixau la temperatura a 180º i coeu-la fins que sigui ben dauradeta (entre 30 i 40 minuts).

Nota:

Hi podeu incorporar, si us agrada la combinació, trossets de sobrassada, i també cireres sense pinyol. I si us agrada la canyella, posau-ne una mica damunt cada meitat d’albercoc abans d’enfornar-la.

Coca d'albercoc

  • Toni

    Havia fet una coca molt similar, pràcticament amb els mateixos ingredients, però diferents mesures. Amb aquestes m’ha quedat perfecte. Això sí, a més del sucre i canyella, també hi pos una mica de llimona rallada.
    Enhorabona pel bloc. Les receptes són immillorables i l’acompanyament gràfic ben treballat i molt ben aconseguit.

    • masureda

      Gràcies! Estic contenta que t’hagi anat bé l’experiència. Jo, abans de decidir-me per aquestes proporcions, en vaig provar moltes d’altres. I vaig anar ajustant-les fins que em va satisfer el resultat. Ara ja sempre la faig així. Precisament ara, mentre escric això, en tenc una dins el forn. M’encanta.

  • ramon

    la farina ha de ser d’ensaimada o de panada????

    • masureda

      Nosaltres la hi posam fluixa. Quan escric a les receptes “farina fluixa” és la farina normal, no la d’ensaïmada, que és de força. De tota manera, n’hi ha que fan aquest tipus de coca amb farina de força. El que passa si es fa així és que si en queda, de coca, l’endemà és més “tirosa” que si es fa amb farina fluixa.

  • Margalida

    Bon dia a tots, estic encantada amb la vostra pàgina. Us volia fer una pregunta, que sé, un poc absurda. A ca nostra sempre hem emprat les mesures “a grosso modo”: una cullerada d’oli, una tasseta de farina, una grapadeta de sal… I clar, ara, amb les vostres recepetes veig que tot és precís. I jo us deman: quin estris hi ha per mesurar 30 g d’oli o 60 g d’aigua?

    • masureda

      Mira, les receptes que manejàvem de família també són a vegades molt imprecises: una grapada de no sé què, un tassonet d’allò altra, una xícara d’allò de més allà. D’altra banda, ens complicaven molt la vida les receptes que vénen en cl, cc… Per això vàrem decidir posar-ho tot en grams, si podíem. Això m’obliga a revisar totes les receptes i a pesar els ingredients que venien en altres mesures. Tot ho pes amb una balança de cuina ben senzilla, però precisa, que em vaig comprar l’any passat i que val ben poc. Si he de pesar quantitats petites, pos una flamera petita damunt la balança, la pos a 0 g i hi aboc el que sigui. Em pesa a partir d’1 gram.

  • Toñy

    hola soy mallorquina, el otro día intente hacer una coca de albaricoques paracida a esta y me salió fatal ahora buscando he visto este blog y me gustaría probar de hacer esta coca pero lo de tovar no lo llevó muy bien si me puedes decir cuantas horas hay que dejarla más o menos, toavia no tengo mucha práctica con las masas.gracias

    • masureda

      Mira: és difícil dir quantes hores necessitarà la pasta per tovar, perquè depèn de la temperatura ambiental i de la humitat. Les darreres vegades que l’he feta (mesos de juny i juliol), per si et serveix d’orientació, la primera vegada que he deixat tovar la pasta (dins el bol) ha estat entre una hora i mitja i dues hores. La segona vegada, quan ha de tornar a tovar ja estirada a la llauna, necessita més temps: 5 o 6 hores. Per tant, convé fer la pasta el dematí o el migdia si vols coure-la el vespre per sopar.
      Si la fas a l’hivern amb albercocs en almívar, la segona tovada necessitarà tota la nit.
      No et preocupis si no et va gaiore bé les primeres vegades. I sobretot no et desanimis. Aquestes pastes no són tan fàcils de fer com les que duen llevat artificial (royal o similar). Jo també vaig tenir uns quants fracassos abans d’encertar-la i que es pugués menjar. Esper que ho tornis a provar i que ens comentis com t’ha anat.

  • Toñy

    Gracias por contestar esta semana la haré , y ya comentaré como me ha hido

  • Toñy

    Esta noche he hecho la coca y me ha salido buenisima sé funde en la boca , no me puedo creer que me haya salido bien, gracias por la ayda. Por cierto he querido hacer también las cocas de patata de valldemossa y parecía que me habían salido bien de hecho la pasta esta muy buena pero sé me han quedado planas y eso que las he dejado levar como toca y me han crecido el doble pero a lo hancho no de alto que es lo que no he hecho bien ?

    • masureda

      Ho veus, com t’ha anat bé finalment la coca d’albercoc? Estic molt contenta que te n’hagis sortit. Pel que fa a les coques de patata, és possible que la pasta fos una mica massa líquida. Prova, en tornar-hi, de posar-hi una mica més de farina. És que resulta molt difícil especificar de manera exacta el pes de farina que han de dur. A vegades els ous són més grans, o més petits, i s’alteren totes les proporcions. Ara t’enviaré al teu correu particular unes fotos del procés de la coca de patata, de la darrera vegada que en vaig fer, que em va anar bastant bé, a veure si et poden ajudar a veure com ha de ser de consistent la pasta.

  • Toñy

    Muchas gracias por las fotos me son de gran ayuda he podido ver que mi pasta era un poquito más clara lo volveré a probar a ver como me salen y ya ter comentaré como me ha hido . Ahora estoy haciendo la pasta de la coca de trempo para comer.gracias

    • masureda

      De res.Per això estam. Ja veuràs com la de trempó és facilíssima. Veig que estàs ben engrescada amb això de les pastes.

  • joana

    Hola, he fet la coca d’albercocs tovada i no se que he fet, però no ha tovat, que pot ser
    gràcies

    • masureda

      A veure si hi vares posar l’aigua de dissoldre el llevat massa calenta. Si és així, llavors la pasta no tova. Una altra idea que se m’acut és que el llevat estigués caducat. T’hi vares fixar? No té una caducitat garie llarga. A mi em va passar una vegada.

  • Pingback: Coca d’albercocs i cireres « bojosperlacuina.com()

  • Ahir vaig fer la vostra recepta de coca i ha sortit boníssima, millor que als forns! gràcies!! Una abraçada!

    • masureda

      Gràcies per comentar-ho aquí. Nosaltres l’hem feta enguany ja set o vuit vegades. La darrera, despusahir per dur a l’escola.

  • Maria

    Hola, tinc un dubte. El saïm reblanit es refereix a que ha de estar completament fos, o només fluix d’haver estat fora de la gelera prèviament? Gràcies.

    • masureda

      No, no ha d’estar fos. Si fas la pasta ara, amb la calor que fa, basta que treguis el saïm de la gelera mitja hora abans, o vint minuts i tot. Ja estarà ben reblanit. Si és l’hivern, haurà d’estar més temps fora de la gelera. Aquesta coca d’albercoc és la meva preferida i la que sempre faig en les celebracions familiars. Esper que et surti bé.

      • Maria

        Arrib un poc tard a respondre peró sí, me va sortir molt bé!! És la primera coca que feia d’aquestes característiques, i ademés de bona va quedar molt guapa, els que en varen menjar no se creien que era casolana. Ara he vengut al bloc un altre pic per comentar que he fet la recepta dels bunyols de les verges i han quedat perfectes, amb forat i tot!! Guardaré bé la recepta perquè havia intentat fer bunyols un parell de vegades i mai me sortien bé. Moltes gràcies!!

        • masureda

          Gràcies per comentar-nos les teves experiències amb les nostres propostes.

  • montse ureta

    A l’estiu una amiga va fer la coca tovada i la vaig trobar boníssima.Ella mateixa em va donar la vostra adreça.Aquests dies la vull fer però hi ha un ingredient que no se què es.Al saïm

    • masureda

      El saïm és el greix de porc. També se’n diu llard.

  • Cati Carbonell

    Dissabte passat la vaig fer perquè sa meva padrina torna loca amb ses coques d’albercoc!! I mos va encantar! Sa pasta es boníssima! Veig que n’hi ha que teniu problemes per tovar sa pasta, vos contaré es meu ‘truco’ es meu forn es d’aquesta moderns que sap fer de tot!! I té una funció que es d’encalentir els plats, se pot graduar sa temperatura, es mínim crec que el té a 30ºC, vaja, com un dia d’estiu vaig pensar sa primera vegada que ho vaig fer!!! Idò pos es forn amb aquesta funció i sa pasta que ha de tovar a dedins, i la vaig vigilant… Alomillor està 30-45 minuts o una cosa així… No m’he fixat gaire amb el temps, molt més ràpid es! I avui en dia que tothom va corre-corre! A mi me va molt bé! Provau-ho!! 🙂

  • Yerbabuena

    Hola Bojos!, he fet la coca i ha quedat molt bona, bonísima. L’he feta per celebrar Sant Pere a la feina i els ha agradat molt!. No obstant això, quan l’estava fent tenia el dubte de quina consistència havia de cercar, perquè esperava obtenir una pasta com de tortell de reis i la que tenia a les mans era més parescuda al ‘blandiblub’. Finalment vaig afegir una mica més d’harina -uns 175g aprox.-, però tot es temps m’ha resultat inmanejable (i això que estic acostumada a pastar pa amb la técnica Bertinet). Per això volia demanar-vos quina consistència ha de tenir?, com a una pasta de brioche?, o més bé com a una pasta espessa de bescuit?
    Gràcies i enhorabona pel bloc!.

    • La consistència és un poc més líquida que la del brioix. S’aferra molt a les mans, és normal. És necessari untar-se-les d’oli mentre es maneja. No se’n poden fer porcions com amb les coques de patata, per exemple, perquè quedarien esclafades en fermentar. Pel que fa a la farina, nosaltres feim la coca amb la proporció exacta que figura a la recepta. Ja saps que és difícil precisar-la, perquè basta que els ous siguin un poc més grans perquè en necessiti més. De tota manera, 175 g més em sembla molta farina… Però si us ha agradat…
      Nosaltres hi posam ous de mida mitjana.

      • Yerbabuena

        Gràcies, ara que m’ho has aclarit això de la consistència de la pasta, tornaré a fer-la respectant les proporcions de la recepta.

        • Només faltaria. Si podem ajudar… Ja ens ho explicaràs, en tornar-la a fer. Nosaltres l’hem feta amb freqüència, aquesta coca, i crec que et sortirà millor amb menys farina.

  • Miquela

    Ahir, amb la meva filla de 3 anys, varem començar a fer la coca, la nina estava tota entussiasmada. Varem anar a sopar i li va contar al cambrer i tot. Ara acab de courer-la i ha sortit boníssima (no m’he pogut resistir a deixar-la refredar) i ben guap. Jo no n’havia fet mai de coques d’aquest tipus, però amb la recepta tan clara ha estat bona de fer. Enhorabona pel bloc! Sempre el recoman

  • margalida sansó

    la coca fa molta mengera…m’han ensenyat un “enginy de padrina” per saber si està bé de tou: agafar una bolleta de pasta i posar-la dins un tassó d’aigua devora la pasta.- quan la bolleta sura, està a punt. no ho he provat encara, però ses padrines…

    • Mira, precisament ara en tenc una en marxa per dur a l’escola demà i berenar amb els companys.

      Sempre s’ha d’escoltar el que diuen les padrines. Saps que n’han fetes, de coques, elles… Segur que és un bon sistema. Gràcies, Margalida!