Cercador



Coca de verdura

Coca de verdures 1

N’hi ha que hi posen trossets d’arengada o de gató per damunt, però a nosaltres ens agrada ben simple, així com us la presentam: només amb verdura. La pasta es fa tradicionalment amb llevat premsat, però aquí us oferim un tipus de pasta fet amb cervesa i sense saïm, apta per als vegetarians. Té l’avantatge que no necessita temps d’espera per “tovar”, i per això es fa la pasta i la coca tot seguit i s’enforna al moment. I l’altre avantatge és que es pot fer molt primeta i cruixent, com la coca de trempó que trobareu en aquest mateix bloc, feta amb la mateixa pasta.

COCA DE VERDURA

Dificultat:

Ingredients:

De la pasta:

  • 100 g d’oli d’oliva (i un poc més per untar la llauna)
  • 130 g de cervesa Mahou clásica ( o una altra de sabor suau)
  • 370 g de farina fluixa
  • un pessic de sal

Del farciment:

  • 500 g d’espinacs frescs
  • 1 manat de julivert
  • 1 manat de grells
  • 3 tomàtigues madures
  • sal
  • oli d’oliva verge
  • pebre bord

Preparació:

Rentau les verdures. Eixugau-les. Tallucau els espinacs i el julivert. Les tomàtigues, tallau-les a rodanxes i posau-les dins un plat a part. Trempau les verdures amb sal, oli verge i pebre bord. Remenau bé el conjunt amb les mans perquè s’amarin bé. (És millor encara si deixau la verdura trempada la nit anterior o unes hores abans de fer la coca. Les tomàtigues, però, tallau-les i tempau-les el darrer moment).

Dins un recipient fondo, mesclau la cervesa amb l’oli i la sal. Incorporau-hi la farina (no tota d’un cop; per tandes) i mesclau bé la pasta amb les mans fins que sigui homogènia.

Untau una llauna amb oli i esteneu-hi la pasta, que quedarà molt primeta. Programau el forn a 200º. Mentrestant, repartiu la verdura amb les mans damunt la pasta (no hi poseu el suc!). Distribuïu les rodanxes de tomàtiga per damunt.

Enfornau la coca quan el forn hagi arribat a la temperatura indicada i no abans. Coeu-la durant 20-25 minuts. Vigilau-la: si veis que la verdura s’asseca massa, tapau-la amb un paper d’alumini els darrers minuts. Això depèn de cada forn.

A l’hora de servir-la, ruixau-la amb oli verge.

Coca de verdures 2

  • Em sembla una coca boníssima!!! Per cert, un dubte, els “grells” són cebetes tendres? És que ho he cercat per internet i no ho tinc clar. Gràcies.

    • masureda

      Sí, són cebes tendres. Sovint, als mercats, els veuràs catalogats com a “sofritos”. És una llàstima que sigui així.

  • hola!
    quina bona pinta! m’agraden molt les coques de verdures! però amb espinacs no n’he fet mai…. no estoven la pasta molt? entenc que les poses crues? no es cremen? gràcies

    • masureda

      Tot es posa en cru. Abans d’enfornar-la, la verdura fa molt d’embalum damunt la coca, però llavors, amb la cocció, minva el volum. No es crema, en general, però cal vigilar al cap d’uns vint minuts d’enfornar-la perquè si es veu que es comença a assecar massa, s’ha de tapar per evitar-ho fins que sigui cuita. La pasta no agafa humitat. Si et fixes en la segona foto, la dels trossos, veuràs que la coca és ben prima i cruixent. No es reblaneix. Sí que ho fa d’un dia per l’altre.

  • Elisa Pons

    Mu mare (i les seves hereves, nosaltres les filles) en lloc de posar-hi espinacs, hi posam bledes… També surt molt bona!

    • masureda

      Sí, s’hi poden posar igualment bledes, o meitat espinacs, meitat bledes. La cosa era aprofitar la verdura del temps.

  • Jo tampc sabia què eren els grells… Ha de quedar boníssima, m’encanten les coques de verudres: Clar que amb arengada també ha de quedar molt bona, he? 😉

    • masureda

      A mi el que passa és que no m’agrada gens trobar-me espines per dins la boca, ha ha!

  • Aquesta me la quedo, que visc amb un “mig vegetarià”!

  • una bona coca

  • L&C

    Quina coca més bona! Una recepta sana i lleugereta per recuperar-nos dels excessos d’aquestes festes! Queda apuntada!!

    Petons!

  • Que bona i apetitosa es veu.
    A mi també m’agraden sols amb verduretes.

    Petons

  • Pilar

    Vaig fer aquest a coca però en lloc de posar-hi cervesa la vaig amb una farina de mercadona que ja du llévat i em va quedar beníssim ben cruixent i ben primeta perquè tot d’una que vaig poder manejar la pasta no hi vaig afegir farina. M’ho va dir una amiga i va tenir raó.

    • Si et va sortir bona i cruixent, fantàstic. Hi ha tantes maneres de fer les coses. Record que ma mare en feia una que no hi posava gens de greix, només sifó i farina. Llavors, en haver reposat, l’estirava, hi untava un poc de saïm i hi feia uns quants doblecs. L’estenia, hi posava pebres torrats per damunt i ens encantava. Era molt cruixent i feia fulls.

  • Tòfol

    Ahir la vàrem fer per aprofitar un menat de bledes que teníem i també va sortir molt bona. Molt senzilla de fer i sa pasta boníssima. Salut