Cercador



Ensaïmada

Ensaïmada 1

Josep Pla deia que és “la cosa més lleugera, aèria i delicada de la rebosteria d’aquest país”. També n’han parlat altres autors, com Santiago Rusiñol, que va incloure un “Elogi de l’ensaïmada” en el seu llibre “L’illa de la calma”. I és el nostre dolç més emblemàtic, sense dubte.

Després de molts i molts intents de fer una ensaïmada que complís totes les meves expectatives, he aconseguit a la fi el que cercava. Vet aquí l’ensaïmada en qüestió…

Cert que ja havíem publicat una recepta en aquest mateix bloc, la de l’ensaïmada de Carnestoltes. He de dir que aquesta està més perfeccionada, perquè d’aleshores ençà n’he fetes moltes, amb diferents proporcions i variacions en el procediment.

Aquesta m’ha sortit talment com la volia: amb una fina capa cruixent davall, flonja per dins i amb la superfície trencadissa i també cruixent. En una paraula, ara mateix firmaria perquè sempre que faig ensaïmada em sortís així. M’ha costat moltes proves i confés que, si no fos per la meva tossuderia, ja hauria deixat anar aquesta curolla.

Amb aquesta recepta participam en el concurs:

Un país para comérselo

ENSAÏMADA

Dificultat:

Ingredients per a 6 persones:

De la massa mare:

  • 10 g de llevat premsat
  • 30 g d’aigua tèbia
  • 35 g de farina de força

De la pasta:

  • 190 g de farina de força (aproximadament)
  • 1 ou
  • 30 g d’aigua tèbia
  • 60 g de sucre
  • 120 g de saïm pomat
  • oli per untar-vos les mans i la superfície de treball

Altres:

  • sucre en pols per ensalgar-la

Preparació:

Primer de tot, feis la massa mare: foneu el llevat premsat en l’aigua. Afegiu-hi la farina de força i mesclau bé tots els ingredients. Tapau el recipient amb un plàstic i deixau-la tovar (en 15 o 20 minuts veureu que s’ha estufat molt i això vol dir que ja és a punt).

Ara, afegiu-hi el sucre, l’ou i la resta d’aigua (tèbia). Mesclau-ho tot bé amb les mans. Incorporau-hi la farina poc a poc. Potser no faci falta tota. Si la pasta es molt enganxosa (sol passar, al principi) rentau-vos les mans per eliminar la que hi teniu enganxada i untau-vos-les amb oli. Treballau la pasta durant 10-15 minuts, atupant-la. Feis-ne una bolla, tapau-la amb un plàstic i deixau-la tovar fins que dupliqui el volum inicial. Això pot prendre una hora o més, depèn de la temperatura ambiental.

Ara, untau d’oli la superfície de treball i untau-vos també un poc les mans. Agafau la bolla de pasta, premeu-la amb els punys contra el marbre per treure’n l’aire i formau un cilindre. Aprimau-lo amb l’aprimador de manera que us quedi un rectangle d’aproximadament un metre de llargada i de devers un pam d’amplada. Ha de quedar una capa finíssima, un poc transparent i tot (no fa res si es romp una mica). Untau la capa de pasta amb el saïm pomat (si és l’hivern i és massa sòlid, treballau-lo fins aconseguir la textura de pomada). Enrotllau la pasta longitudinalment perquè us quedi un cilindre i deixau-lo reposar de bell nou durant ½ hora, tapat amb un plàstic o amb un pedaç ben net. Passat aquest temps, estirau-ne els extrems a base de copets suaus damunt la superfície de treball (amb molta cura perquè no és rompi el cilindre) per fer-lo més llarg.

Untau una llauna amb un poc d’oli. Col·locau-hi el cilindre de pasta formant una espiral seguint el sentit de les agulles del rellotge i deixant espai suficient entre volta i volta de pasta perquè augmentarà molt en tovar i les voltes quasi s’ajuntaran.

Deixau reposar l’ensaïmada dins el forn apagat i posau dins el forn un recipient amb aigua. Al cap de devers 10 hores (sempre depèn de la temperatura ambiental) les voltes s’hauran ajuntat o quasi ajuntat. És el moment de treure la llauna del forn i encendre’l a 240º.

En arribar el forn a la temperatura indicada, ruixau d’aigua l’ensaïmada i les parets del forn. Enfornau-la a la part de més a baix. Al cap de 4/5 minuts (alerta que no se us cremi! no us mogueu de devora el forn!), canviau la llauna de posició: col·locau-la a la part del mig i abaixau tot d’una la temperatura a 160º. Acabau de coure l’ensaïmada a aquesta temperatura (10-15 minuts, aproximadament). Ha de quedar ben torradeta per damunt i ha de fer un poc de crosta a la part de baix.

En ser ben dauradeta, treis-la del forn i ensucrau-la generosament amb sucre en pols.

Ensaïmada 2

  • Enhorabona! T’ha quedat fantàstica! Jo sempre he volgut fer ensaïmada, però me fa com a por… no sé sembla que ha de ser difícil, però a veure si algun dia m’animo, m’apunto la recepta!

    Petons!

    • masureda

      Per a mi ha estat un autèntic repte. I, dels plats que he volgut aprendre a fer en la meva vida, el que més m’ha costat de trobar-li el punt exacte. Per arribar a aquesta recepta he fet més de trenta ensaïmades. Ha estat qüestió de tossuderia… La veritat és que hi ha moltes variables que poden influir en què no surti així com toca, però si estàs avesada a fer dolços potser et surti a la primera. Prova-ho i ja ens diràs…

  • Ostres, quina pintassa! Els estius que vaig a Mallorca em reben amb un bon esmorzar a base d’ensaïmada i Lacao i per mi és un dels millors moments de les vacances…
    Enhorabona, has superat el repte!
    Petons
    Sandra

  • cristina mayol

    Enhorabona!!! Ja conec a dues persones que fan ensaïmandes. Teniu tota la meva admiració. Jo encara no m’he atrevida, però tot arribarà!!!

    • masureda

      Tampoc no n’hi ha per tant, dona… Gràcies!

  • Catalina

    Precisament ara que duc 3 setmanes fora de Mallorca… Quina enyorança!
    Un dels records que m’ha portat aquesta recepta és de joveneta jo tornar de marxa de matinada i mu mare aprofitar per aixecar-se a repastar la pasta de s’ensaïmada.
    Ara la tastaria….

  • Antoni

    És senzillament perfecte. Quines ganes de tastar-la!

  • Aina

    La descripció només , tan visual, té una sensualitat que fa “cruixir” les sensacions, m’agraden tant les descripcions com les receptes!
    Ara, a mitjan mati, fent un cafè de descans, me’n menjaria una bona llenca.
    A mi m’agraden així, poc saïmoses, cruixents, ben cuites per sobre, i acabades de fer.

  • Patricia Estela

    Mmmmm el millor que hi ha per berenar.
    Està tan ben explicat que fins i tot pareix fàcil fer-ne una!!!
    Aquesta recpeta li faré arribar a sa meva germaneta que aquí on és li entrarà enyorança i segur que ho intenta. Gràcies

  • cristina llufriu

    Quina pinta mes bona que te. Un dia us passare la recepta de sa ensaimada de Menorca que solem fer per ses festes de San Joan.
    Petons.

    • masureda

      Ui, ens encantaria. Provaríem de fer-la a casa i si ens surt, la publicaríem com a ensaïmada de Menorca.

  • sonia

    jo som més del salat però de tant en tant no fa mal… a mi m´agrada crueta i amb la capa cruixent de davall, com diu la meva germana Aina: que faci “crac, crac” (jeje). Esper animar-me un dia a fer-la i sino… tastaré la teva.

  • Caterina

    Doncs a mi m’agrada cuiteta, ben ensaïmadeta, fluixeta per dedins i cruixent per defora (que faci crec, crec). Res, que la de la foto compleix, i molt, les meves expectatives (com a mínim visuals). Quins mengera!

  • Antoni Martiáñez

    Ara mateix la tastaria, ja fos amb lacao, amb xocolata calenta o amb gelat d’ametla. Quina mengera que fa!

  • M. Coloma

    Mmmm…!!! I acabadeta de fer, quin plaer menjar una bona ensaïmada!
    I si tu la dones per bona, és perquè ho és de bon de veres.
    Enhorabona!

  • Paloma Pizà

    Sa veritat que fa menjera. Guardem sa part dreta per mi! Se’m fa la boca aigua només de mirar-la. El que donaria per poder ensumar-la!
    Ara mateix imprimeixo la recepta. M’has picat sa curiositat. mai he fet una ensaïmmada. Sempre hi ha una primera vegada per tot.

    • masureda

      Pren-t’ho amb paciència, i no esperis que et surti perfecte al primer intent… Que potser t’hi surti, però crec que no és habitual. Esperam que ens comentis com t’ha anat i, si et podem ajudar, encantats de fer-ho…

  • Maria Magdalena Vidal

    Mmmmmmmmmmm!!!!!!!!! Quina menjera! Esper que qualque dia me llanci a fer-ne una.Enhorabona!

    • masureda

      Si ho proves, que ho has de provar, comenta’ns com t’ha anat… Si podem ajudar-te…

  • josepb.

    Na Maria Antónia i Pere; Moltes gràcies per acostar-vos al meu blog. Us poso a la meva llista de blogs.
    L’ensaimada… que bóna i que difícil de fer sembla veritat…? però la satisfacció de haver-ho fet i menjar-la, aixó ho val tot.
    Felicitats, i espero que estarem en contacte.
    Salutacions a Mallorca¡¡ 😀

  • ciao!grazie della tua visita!! ricambio con piacere!!complimenti per questa ricetta deve essere deliziosa!!baci!

  • Bravo! Una ensaïmada de 10!! Quina bona pinta!!! I quines ganes de menjar-ne! 😉
    Petons!

  • Espardanyeta

    MMM…quines ganes de menjar-me una ensaïmada!!!! Ara estic visquent a Barcelona i aquí totes tenen el mateix gust que els croïssants!!!
    No hi ha res com les ensaïmades de Mallorca!!!!

  • es Bosquet és la finca a foravila a on visc. Et deixo l’adreça del meu blog per sis vols fer ensaïmades bones i vistoses, hi ha moltes fotos i com fer-la pas a pas. Et felicito pel teu blog que de tan en tan llegueixo i adapto algunes de les teves receptes. Adeu. Salut i sort.

    • masureda

      Gràcies, Miquel. Nosaltres també tenim una bona col·lecció de fotos de tot el procés. Nosaltres també hem visitat el teu blog i ens agrada molt.

  • Bel (ex alumne)

    Tal com tu dius, una ensaïmada a d’esser per la superfície i per davall cruixent i flonja per dins. N’he tastades fetes casolanes que no acabaven d’esser així, però no hi havia manera de aconseguir la recepta màgica. Jo no m’atreveixo, però li passaré la recepta a la meva sogreta i ja et diré coses de com li ha anat. Salutacions.

  • calabruix

    Al setmanari cent per cent us he descobert i ara cada setmana visit la vostra web. Gràcies per explicar tant bé ses receptes, pas a pas, sense manca de detalls. Els videos també són una passada. Ja n’he feta qualcuna i han estat un èxit. Tenc un dubte: quan dius “el forn a 180º”, vols dir només d’abaix, vols dir abaix i a d’alt, vols dir en turbo, en ventilació…? Gràcies.

    • masureda

      Sí, ens varen oferir de fer la secció de cuina de la revista Cent per Cent i ja hi surten les nostres receptes fa unes quantes setmanes. Ens agrada col·laborar-hi.
      Pel que fa a la pregunta que em fas, em referesc a calor de baix i de dalt. Mira: el meu forn és un Siemens que té 17 anys (imagina’t!), i no té l’opció de donar calor a baix o a dalt. Les opcions que té són: calor uniforme (la que faig servir més sovint, sobretot per a les preparacions de rebosteria); la d’aire calent; una que combina la calor uniforme amb un poc de gratinador (que faig servir per als rostits, perquè mentre couen per dedins es gratina la part de dalt); el gratinador en si mateix, i una altra que és per quan es couen diferents plats simultàniament, que no he fet servir mai. Supòs que el teu forn té moltes més opcions… El meu és un poc antic, però com que funciona de meravella i me’l conec bastant, no l’he volgut canviar.

  • Mª Carmen García

    Quina ensaïmada més guapa! Enhorabona!

    • masureda

      Gràcies!

  • Pere Garcies

    Hola, fa una pinta fantàstica! De moment encara no m’atreveixo a intentar-ho però tot arribarà, segur. L’enhorabona per tot això que se que hi ha una feinada per aconseguir això. Ha pres el vol i va ben amunt!!! Felicitats i una abraçada ben forta!

    • masureda

      Gràcies. Cert que és una feinada, però ens encanta!

  • Mercé Puig

    No em creia que em sortís bé, sembla molt complicat! pero a casa tot han sigut felicitacions, casi casi perfecta!! repetire!! Endavant amb aquestes receptes!!!

    • masureda

      Estàs d’enhorabona! Esper que continuïs practicant i arribis a la perfecció…

  • Caterina

    Ho hauré de provar… però duu una feinada!!!!!!!!!!! Fa molt bona pinta!!!

    • masureda

      La cosa es agafar-li el tranc. A mi em va costar, així que ara no vull estar molt de temps sense tornar-ne a fer, per no perdre la pràctica.

      • Caterina

        Ja l’he provada de fer!!!! I no ha anat del tot malament… Una mica de feina, però m’ha anat millor del que em pensava!!!! Gràcies per la recepta!!!

        • masureda

          Ho veus? Només és qüestió d’insistir fins trobar-li el punt.

  • juanmi

    Hola i enhorabona! Jo no n’he fet una trentena però una vintena sí, i encara no em surten bé, he aconseguit es tou i s’elasticitat necessari de sa masa però em queden dures i seques per dins. Crec que es forners deuen d’emprar farines especials (midó i millorants de panaderia) que no es possible trobar als supers, amb farina de força no crec que basti per arribar a sa seva perfecció. Es una opinio personalissima d’un que no ha aconseguit fer-ho bé mai. Sa propera faré sa teva recepta “mem” que tal
    SOS.
    salut per tots desde Menorca.

    • masureda

      Si continues insistint, ho aconseguiràs. A mi m’ha costat moltíssim. Però ara ja em surten cruixents de baix i flonges de dins. Gens seques, en absolut. Al principi, les primeres deu o quinze que feia em quedaven bones de gust, però amb una textura massa densa. La farina que hi he posat és la normal que venen per totes les botigues. Un dia ho provaré amb aquesta farina de força de la marca Harimsa, que m’han dit que és molt bona. Només per veure la diferència.

  • Carles

    Gracies per la recepta! Avui m’he estrenat. Ara ja són al forn i demà a coure-les. Ja explicaré com queden.

  • Te ha quedado espectacular!! Creo que la próxima que haga la haré en plan familiar también!

    Saludos

    • masureda

      L’ensaïmada va ser un gran repte per a mi. Em va costar molt aconseguir que em quedàs com jo volia.

  • Elisabet

    Sols comentar que m’he fet seguidora de la vostra Web. Molt còmoda de llegir i molt bones receptes. Jo vaig intentar fer l’ensaïmada dues vegades (sense molt d’èxit, per cert), tambè era un repte personal que tenia pendent; fins que ho he provat amb la vostre recepta el cap de setmana passat. Com dir-ho, un 10, un èxit absolut, bonissima. No serà la darrera que faci, en farè més.
    Moltres gràcies per compartir els vostres coneixements.

    • masureda

      Ui, ens fas tan contents amb el teu comentari! Ni t’ho imagines… Ja hauràs llegit que per a nosaltres va ser un repte difícil, i veure ara que les explicacions han servit perquè altres persones se’n surtin amb èxit ens dóna molta satisfacció. Gràcies per compartir la teva experiència. A veure si més seguidors del bloc s’animen…

      • Elisabet

        De res. Un plaer. Hagués penjat una foto, però no sé com fer-ho o si es pot.
        Ja t’aniré comentant, les properes receptes que faci, em ve molt de gust provar de fer els quartos, no n’he fet mai. Potser aquest cap de setmana. Salutacions

        • masureda

          Els quartos, comparats amb l’ensaïmada, són una rialla. Ja ho veuràs.

  • Ana

    Hem fet la teva recepta d’ensaïmada 2 vegades, ens hem permès el luxe de farcir-la de xocolata, aquesta 2a vegada, i ha sortit boníssima!!!!

    Enhorabona pel teu bloc, les receptes estan molt ben explicades.

    Gràcies

    • masureda

      Gràcies! Ho intentam.

  • Xisca

    Enhorabona!!! És una de les receptes que he estat cercant i al final l’he trobada. 🙂 gràcies. Aquest cap de setmana intentaré fer-la amb les meves filles, els agrada trascar per la cuina ajundant :p Novament gràcies i enhorabona per aquesta pàgina. Acab de suscriure-me.

    • masureda

      Gràcies. Explica’ns com us ha anat, si ho provau.

  • Emeka

    Hola. Tengo gana de probar vuestra receta pero, para hacer una ensaimada, al igual que para dejar el tabaco, hay que tener gana (es que es “un poquillo” laboriosa).
    Yo sólo he hecho ensaimadas (de desayuno) una vez. De la textura no tengo queja pero no me convenció el sabor. No le encontré “sabor a ensaimada”. No salió mal pero no era la receta que buscaba.
    Aunque creo que para que salgan buenas hay que hacerlas en la isla. Me contó una chica que su marido, que es panadero, se llevó harina de ensaimadas a la península y no le salieron igual. Yo creo que le faltó la humedad que tenéis y le influyó el cambio de agua (será malísima para beber pero estupenda para las ensaimadas).
    P.S. Prefiero utilizar el castellano a una mala traducción de Google.

    • masureda

      Potser sigui el clima humit de Mallorca, el que la fa bona. D’això de l’aigua, no sé què dir-te. Jo hi pos aigua mineral, perquè la del poble és molt dolenta. Si t’animes a fer-ne ja ens comentaràs com t’ha anat l’experiència.

  • Rosa

    Hola, he provat de fer l’ensaïmada, però no sé perquè a la darrera tovada no ha pujat com tocava, ha quedat com a esclafada. Potser falta farina? o feia massa calor?
    Me podries donar algún consell.

    Gràcies i enhorabona per la vostra pàgina web.

    • masureda

      A mi em va passar una vegada perquè havia “tovat” massa durant la nit. Llavors, el dematí la vaig trobar esclafada, com tu dius. I a les 3 de la nit, que em vaig aixecar a mirar-la, ja estava més de mig estufada. Per això sé que sí que havia fermentat bé. Ho vaig atribuir a l’elevada temperatura. Altres vegades, en preparacions que també han de fermentar, he vist que si no les enfornen quan estan en el bon punt de tou, llavors queden esclafades.
      Si t’havia “tovat bé la pasta la primera vegada, no crec que sigui qüestió de la farina. No et desanimis i insisteix. Quan li hagis agafat el tranc, ja veuràs. A mi em va costar molt, però amb aquestes proporcions que he donat a la recepta ja em surt sempre bé.
      Pots provar d’estirar-la molt tard el vespre perquè no estigui tantes hores, o posar-hi menys llevat. Esper haver-te pogut ajudar.

  • Rosa

    Per mi que tens raó,la primera tovada va anar bé i després va tovar tota la nit i sa veritat és que aquests dies fa molta calor.
    Ja fris de tornar-ho a provar.

    Moltes gràcies!

    • masureda

      Les primeres vegades, fins que controlis tot el procés, convé fer-ho un dia que puguis estar molt per casa i “vetllar” l’ensaïmada cada estona per calcular de manera aproximada quan serà ben tova per enfornar-la sense perdre temps. Pren-t’ho amb paciència. Ho aconseguiràs. Amb aquestes proporcions, com que en surt una ensaïmada mitjana, tampoc no hi perds gran cosa.

  • Nofre

    Maria Antònia. Avui ha estat el dia clau que he provat de fer la recepta de la teva ensaïmada.
    EXIT TOTAL! n’havia provat de fer altres vegades i no s’els podia otorgar el titol d’ensaïmada, Però aquesta, aquesta si!
    Com a bon llorencí, jo l’he feta de dos cordells. Pareixia com las de la meva tia Margalida A.C.S.

    • masureda

      Em fas ben contenta amb això que m’expliques. Perquè mira que és difícil trobar-li el punt, eh? A mi també m’agrada fer-les de dos cordells. Ma mare diu que són les millors. En horabona, Llorenç! Ara en faràs adesiara, supòs.

  • Pingback: Ensaïmada de xocolata blanca amb anous. | De mel i sucre()

  • Aleix

    Boníssima!

  • Domingo

    Estas segura de las cantidades? 30g de agua para 190g de harina???????

  • Domingo

    Estas segura de les quantitats? 30g d’aigo per 190g de farina???????

    • Sí, ben segura. N’hi ha 30 per fer el llevat i 30 més per a la pasta. L’he feta moltes vegades.

  • Nofre

    Avui l’he tornada a fer, aquesta vegada amb els darrers albercocs. És d’aquelles receptes que sempre hi tornes. A que fa mengera?
    Gràcies Maria Antònia per la recepta.

    • Ara mateix me’n menjaria un bon tros. Ara penjaré la foto al facebook de bojos. M’encanta que ens envieu fotos dels plats que feis.

  • David

    Bones, estic abonat a n’aquesta recepta, sempre me surten molt bé. Moltres gràcies. Jo pas sa farina pes tamissador, i pos un poquet manco de saïm, tenc un dubte: Caldria afegir llevat a l’hivern?
    Salut

    • No és necessari. Es pot accelerar la fermentació posant-la prop d’alguna font de calor o, si tens la possibilitat, dins el mateix forn a 30-35º (amb un recipient amb aigua dins el forn perquè no perdi humitat).

  • David

    Aquest cap de setmana les he fet cobetes amb taronja confitada que me va sobrar del tortell de reis i sobrassada, estava boníssima

  • David

    Voldria saber: Hi ha alguna recepta especial per fer ses ensaïmades petites? Jo d’una grossa en faig 4 o 5 de petites, però mai me surten tan bones com sa grossa, se sequen més ràpid, no queden tan flonges.

    Salutacions a tots es seguidors d’aquest bloc des de Catalunya, sa cuina mallorquina m’ajuda a enyorar-me un poquet manco.
    David

    • Nosaltres sempre les feim de mida mitjana o gran. No sabem de cap recepta especial per fer-ne de petites.

      Gràcies per les teves paraules adreçades als seguidors del blog, David. Ens agrada saber que contribuïm una mica a apropar-te a Mallorca.

  • magalí

    que passa si en comptes de fer servir farina de força faig servir farina normal? Com afectaria a la massa?