Sembla que de cada vegada hi ha més persones que pateixen intoleràncies alimentàries, no? O és que abans no se’ls diagnosticava correctament? És un assumpte que m’agradaria que algú m’aclarís.
El cas és que coneixem unes quantes persones que no toleren la lactosa. Per això, i també perquè són llépoles i ens consta, els dedicam aquest flam, fet amb suc de taronja en comptes de llet. Confiam que s’animin a preparar-lo, perquè és molt senzill, i esperam que els agradi.
FLAM DE TARONJA
Dificultat:
Ingredients per a 4 flams individuals:
Dels flams:
- 200 g de suc de taronja natural colat
- 50 g de sucre (podeu variar la quantitat segons l’acidesa de la taronja)
- 4 ous
Del caramel:
- 50 g de sucre
- 1 culleradeta d’aigua
Preparació:
Preparau una rostidora. Posau-hi a dins les quatre flameres individuals. Enceneu el forn a 180º.
Feis el caramel: posau al foc una paella petita amb el sucre i l’aigua. Esperau que es formi el caramel, sacsant la paella de tant en tant, però sense remenar. Quan el caramel estigui a punt, distribuïu-lo immediatament dins les flameres.
Mesclau el suc de taronja, el sucre i els ous amb la batedora elèctrica. Ompliu les flameres amb aquesta preparació.
Abocau aigua dins la rostidora (fins a la meitat); tapau-la amb un paper d’alumini o amb una tapadora i coeu els flams al bany Maria durant uns 30 minuts. Comprovau que són cuits punxant el centre d’un amb un escuradents. N’ha de sortir eixut. Si encara no s’ha pres del tot, acabau de coure’ls durant 5 minuts més (o el temps que calgui).
En ser cuits, treis els recipients de l’aigua, deixau-los refredar a temperatura ambient i llavors guardau-los a la gelera.
Desemmotllau-los abans de treure’ls a taula.
Nota:
És millor fer-los d’un dia per l’altre.
Jo crec q simplement ara tenim els mitjans mes a ma per mirar el tema de les intolerancies q abans…jo soc de les q no poc prendre llet, pero tampoc ous…jajaja….quin quadre de dona! igualment, el tastaré! (no em menjaré pas els 4!)
A mi també em sobta que apareixin cada vegada més diferents tipus d’intoleràncies, precisament l’altre dia una amiga ens va comentar la seva intolerància al porc i a al vaca, és ben extrany oi?
Aquest flam em fa molt el pes, ha de tenir un gust encara més potent de taronja, i els flams a casa…. ens encanten!
Sí que és estrany, sí. Però vaja, a l’escola he vist nins amb intolerància als llegums, a la tomàtiga, a les fruites seques, a les maduixes, al melicotó, a les gambes, als caragols… Fins i tot un nin molt especial que no és que no pugués menjar ou, és que tan sols tocar-lo li produïa eccema.
La meva neboda és intolerant als fruïts secs però només tocar-los!!!. Aquest flam me l´apunto a pendents!
Jo el provaré de fer, però amb edulcorant, perquè té pinta de ser boníssim. El que no sé si me sortirá bé amb edulcorant, és l´equivalent al sucre cremat, tenc pendent fer una prova amb el maltitol… ja vos ho contaré…
Serà interessant que ens comentis la teva versió amb edulcorant un cop l’hagis provada, Angelina.
Bon dia Maria Antònia! Li faré veure sa meva dona, segur que també t’has enrecordat d’ella al penjar aquesta recepta! Una abraçada!
I tant que me n’he recordat, de n’Esperança.
Si seguim parlant d´intoleràncies, vos diré que jo ho sóc als botifarrons, i a qualsevol embutit “negre”. I no ho entenc, perquè jo puc menjar frit mallorquí, que du sang, i no me fa res, però una espipellada de botifarra me provoca un còlic brutal. Crec que deu tenir a veure amb les espècies que condimenten els embutits, mesclades amb el greix del porc, perquè també m´ha passat amb una “rosquilla de anís”, de la qual sols vaig tastar un bocí ben petit.
Sí que és ben curiós, això, i és molt probable que siguin els condiments, el que no toleres. No fa gaire vaig haver de córrer a urgències amb el meu fill Aleix. Intolerància als caragols, em va dir la metgessa. Però la veritat és que n’havia menjat altres vegades, perquè li agraden molt, i no li havia passat res de res. Per això ens vàrem quedar amb el dubte de si n’hi devia haver algun en mal estat en el plat que es va menjar aquell dia.
Ei, ja he fet la prova amb l´edulcorant, i ha quedat molt bé!!! La textura del flam és boníssima, i el gust, mmmm… fantàstic, m´ha encantat… El maltitol cremat no torna fosc, és a dir, no se “crema”, tot i que sí que espesseix, però queda transparent. Idò què he fet? L´he enfosquit amb un poc de canyella, perquè quedàs un poc més rosset.
El resultat, al meu gust, perfecte. T´assegur que el faré més vegades, perquè és un flam molt original i gustós.
Gràcies per comentar-nos-ho, Angelina. Així ja saben els diabètics que queda bé amb l’edulcorant.