Aquesta és una aportació d’una seguidora del bloc: na Marilena. Ens conta que a ca seva fan aquest pastís quan celebren un aniversari. Que ja el feia la seva padrina (però amb xocolata ratllada), i que ella ha fet alguns canvis a la recepta per adaptar-lo al seu gust. És tracta d’anar fent capes: galetes, crema de xocolata (feta amb margarina i Cola Cao), melmelada, galetes, i així successivament fins acabar les galetes o tenir el motlle ple.
Ens suggereix també, com a alternativa a la melmelada, crema. I potser seria una bona idea, per compensar la dolçor extrema de la crema de Cola Cao.
Ja fa temps que na Marilena ens va fer arribar la recepta. Nosaltres l’hem provat de fer i aquest és el resultat: un pastís molt dolç i per als amants de la xocolata, no precisament lleuger, però que encantarà a les criatures. A més, fixau-vos com queda d’elegant el tall.
PASTÍS DE GALETES DE NA MARILENA (SENSE FORN)
Dificultat:
Ingredients per a 8 persones:
- ½ quilo de galetes Maria
- ½ litre de llet
- 250 g de margarina
- 200 g de Cola Cao
- 1 pot de melmelada d’albercoc
- coco ratllat per decorar (opcional)
- cireres confitades per decorar (opcional)
- mantega per untar el motlle
Preparació:
Preparau un motlle de la mida que us agradi, adaptat a la forma de les galetes (si són rectangulars, com en el nostre cas, va bé un de plum cake; si són rodones, millor un motlle rodó).
Mesclau la margarina amb el Cola Cao amb un robot (també es pot fer amb una cullera, però costa una mica més al principi). Reservau-ne ¼ part per decorar el pastís l’endemà.
Untau el motlle que fareu servir amb mantega.
Preparau un recipient amb la llet. Remullau-hi les galetes que necessitareu per cobrir el fons del motlle (és important calcular bé el temps perquè quedin amarades, però no excessivament, perquè es desfarien abans de col·locar-les dins el motlle). Col·locau-les de manera que omplin tot el fons. Distribuïu-hi una capa fina de melmelada. Damunt, tornau-hi a posar una capa de galetes remullades en llet. Damunt, una capa de crema de xocolata. Alternau així les capes fins que se us acabin les galetes.
Posau el pastís dins la gelera fins l’endemà.
L’endemà, desemmotllau el pastís. Distribuïu la crema de Cola Cao que havíeu reservat per la superfície i els laterals del pastís ajudant-vos d’una espàtula.
Nota:
Nosaltres l’hem decorat amb un poc de coco ratllat i unes cireres confitades. És una petita variació de la recepta per millorar-ne l’estètica.
Em recorda molt a un que feia la meva àvia, boníssim!! Ha quedat molt xulo presentat!
Petons
Sandra
guapíssima la foto del tall, quina gana m’ha entrat de cop…. enyoro els pastissos de galetes!
Hi va haver una època, potser els anys 80 o 90, que es feren molt populars. Ara no se’n parla tant.
Fa una fila excel.lent. El que més m´agradat és l´aprofitament que li dóna al cola-cao.
Ma mare és una experta fent aquestes postres! A casa, l’anomenam “tronc” i el feim sense motlle. És tan experta que per les festes d’aniversari dels néts ens el fa amb forma del nombre d’anys que fan…(bé, del néts i també quan jo en vaig fer 30…és una artista!)
Quina bona idea, això de donar-li la forma del nombre d’anys que es fan!
Aquest tipus de pastís és l’oficial de les festes d’aniversari de la família ho sol fer la meva cunyada, tan sols dir-te que a vegades fa la versió adulta i dins la llet hi posa un poquet de vi dolç així com la xocolata que utilitza de cobertura del 75%. Impresionant!!!.
M’agrada la versió adulta que comentes, i el fet d’utilitzar xocolata de cobertura amb el 75% de cacau, perquè així el pastís no deu ser tan dolç.
Mmmmm… quina mengera!!! Jo provaré de fer-lo adaptat a la meva dieta de manteniment, és a dir, amb galetes maria de les que no duen sucre, i cacao sense sucre, i crema pastelera feta amb edulcorant. De moment, tots els plats dolços que he provat de fer amb edulcorant m´han sortit bé, i aquest me fa moooooltes ganes, perquè sóc un “rato” llépola!!!
Quan érem petites, el fèiem moltes vegades a ca nostra. Li dèiem un “Monteruso”, però aquest nom no sé d’on ve exactament. L’explicació potser ve donada pel coco que hi ha per damunt el pastís, que sembla neu. No ho sé. Són reflexions meves.
Què curiós, això del nom que comentes. Potser sí que sigui pel coco de la decoració. Ves a saber…
Hola, em sembla que no era el pastís de na Carolina, si no el de na Marilena, ja ja ja, diria que es la recepta que us vaig enviar jo, a part de la recepta més que res per la història familiar….bé, estic contenta que us hagi agradat i sí amb el coco i les cireres millora l’aspecte i nooooooooooo, no es light, però està bonissimmmmmmm….
Mil disculpes. En tenim unes quantes, d’aportacions, i una altra és d’una tal Carolina. He confós els noms. Em sap molt de greu i ara mateix rectificaré el nom del pastís.
ja ja ja, tranquila, la veritat es que el meus amics i familia ja el coneixen com a meu ja ja ja,encara que como contau l’original el feia la meva padrina paterna Magdalena. Imagin que rebeu molts de correus perquè el blog està genial, així que no passis pena, el que importa es que us hagi agradat, però m’ha fet gràcia veure la meva història reflexada amb un altre nom…
gràcies per la rectificació i esper seguir-vos per molts d’anys
Mira per on amb aquest pastis m’agafat un poc d’anyorança
ja que sempre que tornavem de viatge na Neus mos esperava
amb un bon plat d’aquest pastis, no ben igual, però semblant.
Sempre està bé rememorar coses agradables com aquesta, no?
Quina bona pinta! es vera que es va posar molt de moda fer pastissos de galetes i eren boníssims.
mmm té una pinta fantàstica! no n’he fet mai de pastís amb galetes i tenc ganes de provar-lo!
Petons!
Quina bona pinta!!! jo el provaré de fer… ja estona que no el faig. Abans a la llet i fica un poc de conyac…però aquest pic el faré sense perquè hi ha nins!!! Jo abans el feia sense motlle. Amb el motlle que utilitzau un de desmotable o girau? Gràcies!!!
Nosaltres vàrem emprar un motlle normal de plum cake i l’endemà desemmotllàrem el pastís i el decoràrem. Però si en tens de desmuntable, potser és millor encara.