|

És un plat molt popular de la cuina del País Basc. Un estofat molt simple, però exquisit. El preparaven dins el vaixell mateix els pescadors que pescaven tonyina per la Mar Cantàbrica. Avui dia és una de les millors maneres de preparar la tonyina. També es pot preparar amb bonítol, amb resultats excel·lents.
Continuar llegint… Marmitako »
Dissabte férem una vega amb aquest plat. I no té gaire secret: el brou de vedella que es posa a la salsa, que ha de ser bo i concentrat, i la ceba cruixent per damunt que l’acaba d’arrodonir. Ja surt un poc del simple entrecot a la planxa amb patates.
Continuar llegint… Entrecot a la vienesa »

Aquest és un pastís especialment fàcil, per a principiants. Queda sucós i dura uns quants dies sense assecar-se. La cobertura és de formatge cremós amb trossets de pinya tropical. Amb aquestes proporcions us en sortiran setze racions, que s’han de fer petitones, perquè és contundent. Per acompanyar un te o un cafè amb llet… mmm… No us fa mengera?
Continuar llegint… Pastís de pastanaga i nous »
Avui us vull recomanar un lloc per anar a sopar, a Palma. Ahir m’hi va convidar un amic, i en vaig gaudir molt. El nom del local és, precisament, Gaudeix ( C/ Can Sales, 2). Convé reservar si feis comptes anar-hi.
Em va agradar tot el que hi vaig tastar: broqueta de rap fresc amb una salsa peruana; pa de vidre (és un pa amb oli molt, molt cruixent) acompanyat de formatge i cuixot; ous romputs amb ploma de porc ibèric (extraordinaris, i la carn molt tendra) i croquetes de gamba (gustoses i amb una textura ideal). No us puc parlar de les postres perquè… tot i que tenia moltes ganes de tastar-les, aquesta vegada vaig resistir la temptació i no en vaig demanar (excepcional en mi, que som llépola de bon de veres).
Continuar llegint… Macarrons amb salsa de xiitake »
El mes d’agost se’m va espatllar la porta del forn i la reparació havia de costar tant que no valia la pena. Pensant-ho bé, després de vint anys, i amb la matadura que li havia donat, estava més que amortitzat. Mentre em pensava quin em convenia més i cercava models de la mateixa marca que l’antic (perquè n’estava molt satisfeta), han passat setmanes. Així que m’he passat mig estiu com un ferrer sense carbó.
Però per fi em vaig decidir i dijous me’l varen instal·lar. Em moria de ganes d’estrenar-lo i alhora em feia una certa por. Adaptar-se a un forn nou demana temps, perquè (com dic sempre) cada un és un món. Per això vaig decidir fer una primera prova amb una coca tan senzilla com aquesta. Aquí veis el resultat.Trob que ha passat la primera prova amb èxit.
Continuar llegint… Coca de congret »
|
|