Receptes
Pastís de plàtan
Si teniu alguns plàtans a la fruitera que comencen a ser un poc massa madurs, podeu aprofitar-los per fer aquest pastís, que de segur us sorprendrà.
Si teniu alguns plàtans a la fruitera que comencen a ser un poc massa madurs, podeu aprofitar-los per fer aquest pastís, que de segur us sorprendrà.
Patates "a la riojana"
Aquest és un d’aquests plats de cullera que a l’hivern vénen tant de gust. Si emprau un bon xorís i unes patates de qualitat, el resultat és extraordinari. El secret per aconseguir que el brou sigui ben espesset és la manera de tallar les patates: cal començar amb un tall de ganivet i acabar amb la mà, esqueixant la patata. Així, en bullir es desfan els caires i la fècula que desprenen espesseix el brou.
Shepherd’s pie
Enguany, amb els alumnes de 3r de l’escola hem estudiat el text instructiu i redactar una recepta és una bona manera de practicar-lo. Així que els vaig proposar que cadascú me’n dugués una de familiar per després enquadernar-les i fer un llibre de cuina de la classe. La idea els va entusiasmar i, com que dins el grup hi ha uns quants nins i nins estrangers o de pares estrangers, ha estat molt enriquidor: hem conegut plats dels quals ni tan sols n’havíem sentit parlar. Un d’aquests és el Shepherd’s pie, que ja hem provat de cuinar i que ens ha agradat molt.
Pollastre fregit a l’estil japonès
Molt senzill i agradarà a petits i grans. La carn s’ha de macerar en una mescla de salsa de soja, mirin (o vi blanc) i gingebre fresc ratllat. Llavors es passa per fècula de patata o farina de blat de moro (Maizena o similar). Llavors es fregeix en oli de soja (nosaltres ho hem fet amb oli de gira-sol).
Llesques de Papa
Em recorden sempre la padrina, que era llépola com jo i sempre trobava alguna excusa per preparar un plat dolç. En aquest cas, el pretext era aprofitar trossos de coca bamba de feia uns dies, o alguna altra classe de brioix que s’hagués assecat un poc. O, fins i tot, un tros de pa de barra del dia anterior. I sempre quedaven bones.
Treis-les a taula quan hi hagi nins i veureu… Tenc un nebot que en fa llepadits.
Marmitako
És un plat molt popular de la cuina del País Basc. Un estofat molt simple, però exquisit. El preparaven dins el vaixell mateix els pescadors que pescaven tonyina per la Mar Cantàbrica. Avui dia és una de les millors maneres de preparar la tonyina. També es pot preparar amb bonítol, amb resultats excel·lents.
Entrecot a la vienesa
Dissabte férem una vega amb aquest plat. I no té gaire secret: el brou de vedella que es posa a la salsa, que ha de ser bo i concentrat, i la ceba cruixent per damunt que l’acaba d’arrodonir. Ja surt un poc del simple entrecot a la planxa amb patates.
Pastís de pastanaga i nous
Aquest és un pastís especialment fàcil, per a principiants. Queda sucós i dura uns quants dies sense assecar-se. La cobertura és de formatge cremós amb trossets de pinya tropical. Amb aquestes proporcions us en sortiran setze racions, que s’han de fer petitones, perquè és contundent. Per acompanyar un te o un cafè amb llet… mmm… No us fa mengera?
Macarrons amb salsa de xiitake
Avui us vull recomanar un lloc per anar a sopar, a Palma. Ahir m’hi va convidar un amic, i en vaig gaudir molt. El nom del local és, precisament, Gaudeix ( C/ Can Sales, 2). Convé reservar si feis comptes anar-hi.
Em va agradar tot el que hi vaig tastar: broqueta de rap fresc amb una salsa peruana; pa de vidre (és un pa amb oli molt, molt cruixent) acompanyat de formatge i cuixot; ous romputs amb ploma de porc ibèric (extraordinaris, i la carn molt tendra) i croquetes de gamba (gustoses i amb una textura ideal). No us puc parlar de les postres perquè… tot i que tenia moltes ganes de tastar-les, aquesta vegada vaig resistir la temptació i no en vaig demanar (excepcional en mi, que som llépola de bon de veres).
Coca de congret
El mes d’agost se’m va espatllar la porta del forn i la reparació havia de costar tant que no valia la pena. Pensant-ho bé, després de vint anys, i amb la matadura que li havia donat, estava més que amortitzat. Mentre em pensava quin em convenia més i cercava models de la mateixa marca que l’antic (perquè n’estava molt satisfeta), han passat setmanes. Així que m’he passat mig estiu com un ferrer sense carbó.
Però per fi em vaig decidir i dijous me’l varen instal·lar. Em moria de ganes d’estrenar-lo i alhora em feia una certa por. Adaptar-se a un forn nou demana temps, perquè (com dic sempre) cada un és un món. Per això vaig decidir fer una primera prova amb una coca tan senzilla com aquesta. Aquí veis el resultat.Trob que ha passat la primera prova amb èxit.