Ja sé que és un poc prest, però no ens en temerem i serà la revetla de les verges. Una altra de les festes de caire religiós que celebram per aquí: Santa Úrsula. En teoria es commemora en honor de les onze mil verges màrtirs de Colònia, que pareix que no eren tantes, ni de molt, i que la fantasia popular n’ha multiplicat la xifra… Bé, en qualsevol cas, no falta gaire, i com que la convocatòria de la recepta del 15 aquest mes té com a tema central el moniato (per cert, a Manacor sempre he sentit a dir “monei”, en comptes de moniato), hem pensat de participar-hi amb aquesta recepta.
Sabeu que antigament es cantaven serenades davant ca ses al·lotes fadrines. No sé com va sorgir la tradició dels bunyols i del regal de les flors, però hi ha una cançoneta mallorquina ben divertida que diu:
“Per les verges te vaig fer
música de sis tocades;
sis pessetes m’ha costades,
i si ets verge, no ho sé”.
BUNYOLS DE LES VERGES
Dificultat:
Ingredients per a 22-24 bunyols:
- 330 g de moniato bullit i fet puré
- 55 g d’aigua tèbia
- 6 g de llevat premsat
- 15 g de sucre
- 10 g de saïm a temperatura ambient
- 1 ou
- 230 g de farina fluixa (aproximadament)
- oli d’oliva abundant per fregir
- sucre per acompanyar els bunyols (o mel)
Preparació:
Foneu el llevat i el saïm dins l’aigua tèbia. Afegiu-hi el sucre i remenau bé amb la mà fins que es dissolgui. Incorporau-hi ara l’ou, sempre mesclant amb les mans, fins que quedi lligat. Ara afegiu-hi el puré de moniato (millor si encara és tebi), remenau i anau incorporant-hi la farina poc a poc (la quantitat de farina és orientativa, ja que depèn de la mida de l’ou, del tipus de moniato…). Potser no faci falta tota. Ha de quedar una pasta que s’aferra molt a les mans, però amb una certa consistència.
Treballau la pasta durant deu minuts de manera que hi entri aire. Tapau el recipient amb un plàstic o un pedaç i deixau-la tovar una estona. Quan vegeu que duplica el volum inicial, tornau-la a pastar dos o tres minuts. Posau a escalfar oli abundant dins una paella molt fonda o dins una fregidora. N’hi ha d’haver molt (això és important!).
Mentre s’escalfa l’oli, preparau el recipient de la pasta i un recipient petit amb aigua devora el fogó. Quan l’oli sigui ben calent, agafau un poc de pasta amb la mà esquerra (si sou esquerrans, al revés) i estrenyeu el puny de manera que la pasta formi una bolla, com veis al vídeo. Ara, banyau-vos la mà dreta, estrenyeu el puny esquerre i agafau la bolla de pasta amb l’altra mà ajuntant el dit gros i el dit cor i dipositau el tros de pasta dins l’oli, així es formarà el forat del bunyol. Anau formant els bunyols i fregint-los. Cada vegada que n’hagueu de fer un us heu de banyar la mà. Teniu en compte que els bunyols, en coure’s, s’estufen molt i no n’hi ha d’haver massa fregint-se alhora. Ha de quedar espai entre ells per girar-los quan són cuits de la part de baix.
Una vegada cuits, traieu-los amb una giradora o amb unes pinces de cuina, degotant-los i dipositant-los damunt paper absorbent. Així com anau traient els cuits de dins la paella, n’anau formant d’altres i posant-los dins l’oli, de manera que no quedi mai la paella buida sense bunyols o amb pocs, perquè en aquest cas es cremarien.
A mesura que n’anau coent paellades, retirau els que ja han degotat damunt paper absorbent i passau-los a una safata plana. Canviau el full de paper que ja està amarat d’oli abans d’abocar-n’hi més. D’aquesta manera evitareu que siguin oliosos.
Serviu-los amb un platet de sucre per acompanyar. Cadascú hi mullarà els bunyols.
Per il·lustrar millor com es fan us hem preparat un vídeo explicatiu:
