Record que una vegada, fa molts anys, vaig entrar en un forn de Palma amb la intenció de comprar-me un cocarroi de ceba. Veient la cara de sorpresa de l’al·lota que em va despatxar me’n vaig adonar que no se’n feien, de ceba, a ciutat. Després vaig comprovar que tampoc no m’entenien quan demanava panets d’oli, o panets francesos, o cocs, o ensaïmades dobles… Quan era petita i m’enviaven al forn de Ca’n Ribot, de Manacor, a comprar, aquests eren els productes que solia demanar. Ja sé que en fan, de cocarrois de ceba, en altres pobles de Mallorca, i que n’hi ha que hi posen patata. La recepta que us suggerim aquí és la que fa ma mare, manacorina d’arrel i de cor.
Us deix uns versos d’en Guillem d’Efak que fan referència a Manacor i en especial a alguns indrets emblemàtics del poble, per ambientar-vos una mica…
RODOLINS D’EN GUILLEM CUCA
[column width=”40%” padding=”5%”] Escoltau la veu del vent
en el Puig de Çon Talent.
Està crullada de fred
Sa Roca des Castellet.
Avui vespre hi ha sarau
a la Plaça del Palau.
La vergonya ha romàs xopa
passat Es Molí d’En Sopa.
Molins de sang han regat
aquell guaret meu binat.
L’alba encengué una foguera
i el vent s’hi cremà les ales.
Al bramul de la sirena,
torrentada de perleres.
He copejat aquell cotxe
quan la baldufa ha fet botxa.
Tenc una ala de milana
trobada a Çon Galiana. [/column] [column width=”40%” padding=”5<5″] Mirau com passa el carril
per la Caseta dels Pins.
Na Xicamunda ha passat
sa camiona de Ciutat.
Fent feina de sol a sol
veig l’amo En Joan Piol.
Escarola de paper
a la festa de carrer.
La boira fa una bufanda
on sura un ullal de randa.
Per tal de fer una pesseta
faré de moro o xueta.
Dona de roig, a les fosques
beuràs un tassó de morques.
Ja tenc, amb aquest glosat
el meu món embolicat. [/column]
[end_columns]
COCARROIS DE CEBA
Dificultat:
Ingredients:
De la pasta:
- 110 g d’oli d’oliva
- 120 g d’aigua
- 160 g de saïm a temperatura ambient
- farina fluixa (la que prengui)
Del farciment:
- 2 quilos de cebes novelles
- sobrassada
- sal
- pebre bo
- oli d’oliva
Preparació:
Dins un recipient fondo mesclau l’oli, el saïm i l’aigua. Anau afegint farina i mesclant amb les mans fins que us quedi una pasta que es pugui treballar bé. Per comprovar que està al punt, empolvorau amb farina la superfície de treball, agafau una bolla de pasta, aprimau-la amb l’aprimador fins que quedi d’un gruix de devers 2 mm i provau d’estirar-la i doblegar-la sobre si mateixa. Si ho feis sense que es rompi la pasta i sense dificultat per manejar-la vol dir que està al punt. Si és massa fluixa, afegiu-hi poc a poc més farina fins que es pugui treballar bé (anau amb compte de no abocar-ne molta d’un cop, perquè si en té massa és igualment difícil de manejar). Quan tengui la textura adequada, deixau-la reposar almenys mitja hora tapada amb un pedaç mentre preparau la ceba.
Pelau les cebes i tallau-les a la juliana. Ara, matau la ceba: posau-la dins una pella fonda antiadherent al foc mínim, sense oli ni res més, tapada, i manteniu-la al foc, remenant de tant en tant, fins que es reblaneixi una mica. El procés pot durar 15 o 20 minuts, segons la potència del foc. Ara, treis-la de la pella i posau-la a degotar dins un colador fins que es refredi quasi del tot.
Mentrestant, feis 24 trossets de sobrassada de la mida d’una avellana petita.
Quan la ceba hagi refredat, posau-la dins un bol i trempau-la amb oli, sal i pebre bo. Remenau-la bé amb les mans i tastau-la per comprovar que estigui bé de sal.
Ara ja podeu començar a fer els cocarrois (al vídeo no us fixeu amb el farciment): agafau un tros de pasta i aprimau-lo amb l’aprimador. Donau-li forma de cercle. A la part central abocau-hi una bona cullerada de ceba, dos trossets de sobrassada i un poc més de ceba damunt. Tancau el cocarroi amb molta cura prement els extrems de la pasta amb els dits perquè el farciment quedi ben tancat i no banyi els extrems. Tallau el tros de pasta que sobra amb unes tisores de cuina, aprimau els extrems amb els dits i formau un cordó a fi de tancar-los bé perquè no en surti la ceba en enfornar-los.
Quan tengueu la llauna quasi plena, enceneu el forn a 180º.
En tenir la llaunada a punt, enfornau-la. Han de coure entre 30 i 40 minuts. En veure que són ben dauradets, treis la llauna del forn i deixau-los refredar a temperatura ambient.
Nota:
És normal que facin un poc de suc en coure. No passa res.
Els del vídeo que us mostram són de verdura, però perquè vegeu com es fan els cocarrois us pot ser útil:
