Uf! Hi ha tanta verdura bona al mercat, que un no sap què ha de triar. Aquesta vegada ha estat una bona coliflor, tendra i preciosa. I se m’ha acudit fer aquest plat tan humil i tan senzill que feien les nostres padrines per aprofitar les verdures de temporada.
M’agrada fer plats d’aquests que molts de nosaltres hem menjat de petits i que ara estan mig oblidats. Val la pena reviscolar velles receptes. No ho trobau? I sobretot si són bones de fer i barates com aquesta.
COLIFLOR OFEGADA
Dificultat: [rating=2]
Ingredients per a 4 persones:
- 1 coliflor de bona mida
- 150 g de ventresca (cansalada viada)
- 1 tassó de vi blanc
- 2 cebes mitjanes
- 1 manat de grells (cebes tendres)
- 3 tomàtigues de ramellet (o 6 cullerades de tomàtiga triturada natural)
- un grapat de pinyons
- un grapat de panses
- 5 cullerades d’oli d’oliva
- una fulla de llorer
- un brot de moraduix
- sal
- pebre bo
- pebre bord
Preparació:
Treis les fulles de la coliflor i el tronxo central (només la part més dura). Dividiu-la en brotets i posau-los dins un colador. Netejau-los i reservau-los.
Pelau i picau les cebes ben fines. Tallau la ventresca en trossets petits. Ratllau les tomàtigues. Rentau els grells, eliminau les puntes més seques (però aprofitau tota la part verda que sigui tendra) i picau-los.
Posau una greixonera gran al foc amb l’oli i en ser calent, abocau-hi la ventresca. Salpebrau-la i sofregiu-la fins que sigui ben rossa. Afegiu-hi ara la ceba picada, abaixau el foc al mínim. Al cap de 5 minuts, incorporau-hi els grells i coeu el sofregit fins que la ceba sigui transparent.
Abocau-hi ara la tomàtiga i apujau el foc. Remenau bé perquè no s’aferri. Quan la tomàtiga tengui un aspecte brillant, incorporau-hi el vi. En bullir, afegiu-hi la coliflor, el llorer i el moraduix. Salpebrau-la, tapau la greixonera amb un plat fondo ple d’aigua, abaixau el foc al mínim i feis coure el conjunt, sense tornar a remenar, només sacsant la greixonera de tant en tant, durant 15 minuts. Ara, afegiu-hi les panses, els pinyons (que quedin ben distribuïts) i el pebre bord. Sacsau la greixonera. Tornau-la a tapar-la amb el plat i acabau de coure la coliflor al mínim fins que sigui cuita. Ho sabreu punxant-ne un brot amb un escuradents. Ha de quedar al dente. Si la coeu massa, llavors queda esclafada i no fa tanta mengera.
