Feia temps que anàvem endarrer d’un cuinat. Divendres passat férem una volta pel Mercat de l’Olivar. Sempre és un plaer passejar-hi sense presses. Allà compràrem mongetes de careta i tota la resta d’hortalisses que ens feien falta per preparar aquest plat, que és saníssim, sense gens de greix animal. Val la pena fer-ne per a dos dies, perquè l’endemà és millor encara.
CUINAT DE MONGETES DE CARETA
Dificultat:
Ingredients per a 4 persones:
- 350 g de mongetes de careta
- 1 manat de grells
- 2 porros
- 3 tomàtigues de ramellet
- 200 g de carabassa (ja pelada i sense tara)
- 200 g de patates
- 100 g de mongetes tendres
- ½ col borratxona (aprox. ½ quilo)
- 4 cullerades d’oli d’oliva
- 2 litres de brou de verdures (o aigua)
- sal
- 1 fulla de llorer
- 1 cullerada de pebre bord dolç
Preparació:
Posau les mongetes en remull amb aigua abundant la nit anterior.
L’endemà, colau l’aigua. Posau una greixonera fonda al foc amb el brou (o l’aigua) , les mongetes i el llorer. Feis-les bullir fins que siguin tendres (les nostres han bullit 85 minuts). Si s’evapora molt de líquid, afegiu-hi aigua.
Mentrestant, netejau la verdura. Tallau la carabassa a daus; les mongetes tendres, a trossos regulars; la col, a trinxes primes (eliminau el nervi central de les fulles). Pelau les patates i tallau-les a daus.
Tallucau els porros i els grells i ratllau les tomàtigues.
Posau una paella al foc amb l’oli i sofregiu-hi els porros i els grells, a poc foc i remenant de tant en tant. Salau-los. Al cap de 7-8 minuts afegiu-hi la tomàtiga ratllada i continuau el sofregit fins que la tomàtiga sigui brillant. Abocau el sofregit dins l’olla de les mongetes.
Quan les mongetes comencin a ser tendres (tastau-ne una per comprovar-ho o punxau-la amb un escuradents) incorporau-hi la carabassa, les mongetes tendres i les patates. Afegiu-hi sal. Quan les verdures siguin quasi cuites, comprovau el punt de sal, abocau-hi la col i el pebre bord i acabau de coure el cuinat fins que la col sigui tendra.
Nota:
El cuinat és millor si el deixau reposar una estona amb la greixonera tapada i millor encara l’endemà.
