Feia temps que ho teníem pendent. Ens va demanar la recepta una fidel seguidora del bloc quan vàrem publicar la d’albercocs (o la llisa, ara no ho record), perquè és la seva preferida. Constantment ens deixa comentaris encoratjadors al bloc i trobàvem que ja tocava. Però havíem de fer proves perquè amb l’ensaïmada de cabell d’àngel encara no ens havíem estrenat. I és clar, n’hem hagut de fer unes quantes abans d’arribar a aquesta. No us pensàssiu ara que tot ens surt a la primera…
Tenim altres peticions pendents d’atendre. Tot arribarà, confiam.
Aquesta la dedicam a na Francisca Balaguer, d’Esporles. Per a tu, Francisca!
ENSAÏMADA DE CABELL D’ÀNGEL
Dificultat:
Ingredients per a 8 persones:
De la massa mare:
- 17 g de llevat premsat
- 30 g d’aigua tèbia
- 35 g de farina de força
De l’ensaïmada:
- la massa mare
- 70 g d’aigua tèbia
- 2 ous
- 100 g de sucre
- 300 de farina de força
- 120 g de saïm pomat
- 300 g de confitura de cabell d’àngel
- oli d’oliva per untar
- sucre en pols per ensalgar
Preparació:
Primer de tot, feis la massa mare: foneu el llevat premsat en l’aigua. Afegiu-hi la farina de força i mesclau bé tots els ingredients. Tapau el recipient amb un plàstic i deixau-la tovar (en 15 o 20 minuts veureu que s’ha estufat molt i això vol dir que ja és a punt).
Ara, afegiu-hi el sucre, els ous d’un en un i la resta d’aigua. Mesclau-ho tot bé amb les mans. Incorporau-hi la farina poc a poc. Potser no faci falta tota. Si la pasta es molt enganxosa (sol passar, al principi) rentau-vos les mans per eliminar la que hi teniu enganxada i untau-vos-les amb oli. Treballau la pasta durant 10-15 minuts, atupant-la. Feis-ne una bolla, tapau-la amb un plàstic i deixau-la tovar fins que dupliqui el volum inicial. El temps variarà en funció de la temperatura ambiental.
Ara, untau d’oli la superfície de treball i untau-vos també les mans. Agafau la bolla de pasta, premeu-la amb els punys contra el marbre per treure’n l’aire i formau un cilindre. Aprimau-lo amb l’aprimador de manera que us quedi un rectangle d’aproximadament un metre de llargada. Ha de quedar una capa finíssima, un poc transparent i tot (no fa res si es romp una mica). Untau la capa de pasta amb el saïm pomat (si és l’hivern i és massa sòlid, treballau-lo fins aconseguir la textura de pomada). Distribuïu el cabell d’àngel al llarg d’una de les voreres llargues del rectangle (no a la part central). Enrotllau la pasta longitudinalment perquè us quedi un cilindre i deixau-lo reposar de bell nou durant ½ hora, tapat amb un plàstic o amb un pedaç ben net.
Passat aquest temps, estirau-ne els extrems a base de copets suaus damunt la superfície de treball (amb molta cura perquè no és rompi el cilindre) per fer-lo més llarg.
Untau una llauna amb un poc d’oli. Col·locau-hi el cilindre de pasta formant una espiral seguint el sentit de les agulles del rellotge i deixant espai suficient entre volta i volta de pasta perquè augmentarà molt en tovar i les voltes s’ajuntaran.
Deixau reposar l’ensaïmada dins el forn apagat i posau dins el forn un recipient amb aigua. Al cap de devers 10 hores (sempre depèn de la temperatura ambiental) les voltes s’hauran ajuntat o quasi ajuntat. És el moment de treure la llauna del forn i encendre’l a 240º.
En arribar el forn a la temperatura indicada, pulveritzau aigua damunt l’ensaïmada i a les parets del forn. Enfornau-la a la part de més a baix. Al cap de 4/5 minuts (alerta que no se us cremi! no us mogueu de devora el forn!) abaixau la temperatura a 160º. Acabau de coure l’ensaïmada a aquesta temperatura (10-15 minuts, aproximadament). Ha de quedar ben torradeta per damunt i ha de fer un poc de crosta a la part de baix.
En ser ben dauradeta, treis-la del forn i ensucrau-la generosament amb sucre en pols.
