Cercador

Ensaïmada de Carnestoltes

Eii!! Com veieu anam ampliant la primera col·lecció de receptes, això dels posts enganxa de veres!!

Ja fa uns quants anys que duc la curolla de fer ensaïmades. Però ensaïmades bones de bon de veres, amb aquell gust exquisit i aquella textura quasi etèria que tenen les bones ensaïmades, cruixents a la part de baix, dauradetes i flonges. He fet molts intents, però molts. No us exager si dic que n’he fet més de trenta. Us he de confessar que, ara per ara, és el plat més difícil de preparar dels que m’he trobat en tots els anys que fa que cuin. Hi ha tantes variables que influeixen en el resultat final, que costa trobar-li el punt. Però com a bona taure, som caparruda caparruda i, tot i que els primers intents no varen tenir un bon resultat, he perseverat i no aturaré fins que aconsegueixi l’ensaïmada que vull. De moment, n’he fet 5 de grosses, entorcillades i sense entorcillar, que m’han semblat més que acceptables (llises i amb albercocs). Aquesta vegada les he volgut fer individuals i amb tallades, les típiques de Carnestoltes. Us animau?

Ensaïmada de carnestoltes

ENSAÏMADA DE CARNESTOLTES

Dificultat: [rating=5]

Ingredients:

  • 1 tassonet (dels de cafè) d’aigua tèbia
  • 25 g de llevat de forner
  • 3 ous
  • 150 g de sucre
  • 250 g de saïm
  • 1/2 quilo de farina de força
  • oli d’oliva per untar-vos les mans
  • sucre en pols
  • rodanxes de sobrassada
  • carabassat

Preparació:

Foneu el sucre dins l’aigua tèbia (no tota). Afegiu-hi els ous, d’un en un, i remenau molt. Foneu el llevat dins la resta d’aigua i afegiu-lo a la mescla anterior.

Untau el bol amb oli perquè la pasta no s’aferri. Abocau-hi la mescla. Incorporau poc a poc la farina, passada per un colador fi. Si s’aferra molt a les mans, untau-vos-les d’oli. Pastau durant uns deu minuts. Feis una bolla amb la pasta, untau-la d’oli i deixau-la tovar tapada amb un plàstic i un pedaç.

En haver tovat (ha de duplicar el volum inicial) rompeu-li el tou (eliminau amb els punys l’aire i aplanau la pasta). Si és necessari, untau-vos les mans amb oli perquè la pasta no se us aferri. Dividiu la pasta en tantes parts com ensaïmades vulgueu fer (si us en sobra la podeu congelar embolicada amb un plàstic).

Estirau cada part de la pasta amb l’aprimador fins que quedi una capa finíssima. Estirau de les voreres. Untau la capa de pasta amb saïm (ha de tenir una textura de pomada) i empolvorau-la amb sucre en pols. Enrodillau cada part i estirau els extrems. Amb cada tira de pasta, formau una espiral damunt la llauna. Ha de quedar espai entre volta i volta, perquè s’estufarà molt en tovar.

Deixau tovar les ensaïmades dins el forn apagat durant tota la nit si és l’hivern i menys temps si és l’estiu.

Quan dupliquin el volum inicial, treis la llauna del forn. Enceneu-lo a 250º.

Col·locau rodanxes de sobrassada i trossos de carabassat per damunt cada ensaïmada. Esquitxau-les amb aigua.

En ser calent el forn, enfornau-les a la part de baix. Al cap de cinc minuts, abaixau la temperatura a 150º i col·locau-les  a la part del mig del forn i acabau de coure-les. Depèn de cada forn, però el temps pot variar entre 15 i 25 minuts.

En treure-les del forn, ensucrau-les generosament amb sucre en pols.

L’acompanyament musical d’aquesta recepta havia de ser de la terra, així que us deix amb els Antònia Font…

Focs artificials by Antonia Font on Grooveshark