Quan era petita, la padrina no ens consentia cap geniada ni una. I a taula havíem de menjar el que hi havia, tant si ens agradava com si no. Si no us agrada, en menjau només un platet, ens deia. I a mi aquests fideus no m’agradaven, en aquella època. Ja sabeu que els al·lots no solen ser gaire entusiastes de la verdura. El que sí que m’agradava era el dolç en totes les seves formes. La padrina, molt viva ella, va fer una coca de quarto de les seves; la va posar damunt la taula perquè la veiés bé i em va treure el plat de fideus rescalfats del vespre anterior (que no m’havia volgut menjar per sopar). La seva frase va ser:
-Si no et menges els fideus, no menjaràs coca…
I ja ho crec que me’ls vaig menjar. A desgrat, però tan aviat com vaig poder. Amb aquella coca davant, qualsevol s’hi nega. Això sí: si no els tenia prou avorrits, els vaig acabar d’avorrir aquell dia. Després, ja de gran, m’arribaren a agradar i ara m’encanten.
FIDEUS SECS DE VERDURA
Dificultat: [rating=1]
Ingredients:
- 500 g de fideus del número 4 de Can Gelabert, de Porreres
- 1 manat de grells
- ½ manat de julivert
- 3 alls
- 4 tomàtigues de ramellet
- sal
- 3 cullerades d’oli d’oliva
- pebre bo
Preparació:
Rentau els grells, eliminau-ne les parts verdes més seques de l’extrem (només la part que no sigui tendra) i tallau-los a rodanxes primes. Pelau els alls i tallucau-los. Ratllau les tomàtigues.
Posau una paella al foc amb l’oli. En ser calent, abocau-hi el grell i l’all. Salpebrau-los i sofregiu-los a poc foc fins que el grell s’hagi reblanit. Incorporau-hi ara la tomàtiga i el julivert, afegiu-hi un poc de sal i apujau el foc. Continuau el sofregit fins que estigui ben confitat. Comprovau el punt de sal i rectificau si fos precís.
Mentrestant, posau una olla al foc amb aigua abundant i un poc de sal. En bullir, tirau-hi els fideus i bulliu-los. En ser cuits, abocau-los dins un colador perquè degotin i mesclau-los llavors amb el sofregit. Serviu-los immediatament, ben calents.
