Em sembla que entre els visitants de la pàgina hi ha unes quantes persones de les llépoles com jo que els agrada el coco una cosa de no dir… Almenys en conec unes quantes. Aquelles que varen provar de fer el pastís de coco i xocolata blanca estic segura que voldran provar de fer aquest flam, que també és senzillíssim de fer i que els agradarà, sense dubte.
Si voleu que us quedin aquestes postres més elegants encara podeu servir-les amb fruits del bosc, o amb uns encenalls de coco fresc o deshidratat per damunt. Nosaltres hi posàrem nabius vermells frescs, que era el que teníem en aquell moment a casa.
FLAMS DE COCO
Dificultat: [rating=2]
Ingredients per a 8 persones:
- 400 g de llet
- 400 g de llet de coco
- 5 ous
- 210 g de sucre
- 100 de coco ratllat
Preparació:
Posau 90 g de sucre dins una paella amb una cullerada d’aigua i feis un caramel. Distribuïu-lo en el fons dels 8 o 9 motlles (depèn de la mida) o del motlle gros, si heu triat aquesta opció.
Enceneu el forn a 180º.
Mesclau amb la batedora elèctrica el coco, la llet, la llet de coco i la resta del sucre. Afegiu-hi ara els ous i bateu la mescla amb una batedora manual de barnilles fins que sigui ben homogènia. Repartiu-la en els motllets.
Preparau una rostidora. Col·locau-hi els motllets i abocau-hi aigua, la suficient perquè el nivell arribi a un poc més de la meitat de l’altura dels motlles. Coeu els flams al bany maria fins que la crema es prengui (comprovau-ho punxant el centre amb un escuradents; n’ha de sortir eixut). Seran cuits en 40-50 minuts, depèn del forn.
En ser cuits, treis la rostidora del forn i deixau refredar els motllets fora de la rostidora a temperatura ambient. Quan siguin freds, guardau-los a la gelera almenys dues hores abans de desemmotllar-los, i millor encara si ho feis l’endemà.
Queden molt decoratius amb uns encenalls de coco natural o deshidratat per damunt.
Nota:
Un truc perquè us quedin millor en desemmotllar-los: ficau els recipients al congelador durant ½ hora perquè s’endureixin una mica i llavors desemmotllau-los ajudant-vos d’un ganivet que no sigui de serra.
