Bé, per Pasqua no podia faltar aquesta recepta, no ho trobau?
Deia en Joan Marc Garcias al seu bloc que cal fregir els ingredients per tandes i no tot plegat. Nosaltres sempre l’hem fet així, i degotant cada paellada damunt paper absorbent abans de mesclar tots els ingredients i fer-los coure un poc amb el fonoll abans de servir-lo. Perquè el frit ha de ser bo i, si és possible, no ha de ser feixuc. A molts restaurants ja ni en deman, perquè sovint és molt oliós i a mitjan horabaixa encara pareix que tenc una pedra dins l’estómac.
FREIXURA (FRIT DE XOT)
Dificultat:
Ingredients per a 6 persones:
- 1 freixura de xot
- 2 manats de grells
- 5 patates mitjanes
- 6 alls
- 1 pebre coent (2, si us agrada molt coent)
- 6 carxofes
- 2 pebres vermells
- 1/2 tassonet de vi negre
- oli d’oliva
- sal
- pebre bo
- fonoll
- una fulla de llorer
- un manat de fonoll
Preparació:
Tallau la freixura en trossos petits (va millor amb unes tisores que amb un ganivet).
Netejau els grells. Eliminau la part verda més seca dels extrems i tallau-los en rodanxes. Pelau les patates i tallau-les com per fer les tradicionals patates fregides, però més primetes. Deixau-les en remull amb aigua.
Netejau els pebres. Tallau-los per la meitat i tirau les llavors. Tallau-los en daus petits. Treis les fulles més exteriors de les carxofes, eliminau-ne les puntes i tallau els cors en làmines. Posau-les dins un plat amb aigua i suc de llimona perquè no s’ennegreixin.
Posau oli abundant dins una paella i fregiu les patates amb 3 alls aixafats fins que quedin ben daurades i cruixents. Treis-les de la paella i deixau-hi només una part d’oli, la suficient per fregir la freixura, i també els alls. Posau-les damunt paper absorbent una estona i llavors passau-les a una greixonera gran. Dins el mateix oli fregiu la freixura amb el pebre coent tallat en dos trossos, el fonoll i el llorer. Salpebrau-la. Quan sigui cuita la freixura, treis-la de la paella i posau-la a degotar damunt paper absorbent. Abocau-la dins la greixonera amb les patates.
Fregiu ara els pebres amb els altres tres alls aixafats, a poc foc i amb la paella tapada (necessiten una bona estona). Quan vegeu que el pebre comença a ser fluix, destapau la paella i acabau-los de fregir així perquè agafin color. En ser cuits, posau-los també damunt paper absorbent. Passada una estona, incorporau-los a la greixonera.
Dins el mateix oli (si n’hi ha poc, afegiu-n’hi) sofregiu ara les carxofes i, quan siguin quasi cuites, afegiu-hi el grell. En ser cuites les carxofes i el grell, posau-los també a degotar damunt paper absorbent. Al cap d’una estona, afegiu-los a la greixonera. Aleshores, posau la greixonera al foc, afegiu-hi fonoll abundant i el vi i remenau perquè es mesclin bé tots els ingredients mentres s’escalfa el conjunt. Tastau i rectificau de sal si és necessari. Serviu-la immediatament perquè és un plat que refreda molt de pressa.
Nota:
Si en algun moment veis que l’oli té miques, no el tireu. Colau-lo i reutilitzau-lo per acabar de preparar el plat. Si us agrada, hi podeu afegir bessons de fava tendra i xítxeros (pèsols).
No pot faltar a la taula un bon vi negre de la terra.
