Amb aquesta recepta, que ens ha proporcionat una bona amiga, na Marga, volem fer un petit homenatge a Menorca, l’illa germana. És un plat, com les nostres sopes escaldades de verdura, senzill, sa, bo i barat. Antigament els pagesos menorquins menjaven l’oliaigua el dematí per berenar. I en aquests mesos d’agost i setembre l’acompanyaven de figues.
Veureu que entre els ingredients hi figura el pa. Na Marga, però, diu que recorda bé que a ca seva se’l menjaven sense pa: una cullerada d’oliaigua i una bocinada de figa. És un contrast agredolç interessant.
Moltes gràcies per aquesta recepta, Marga!
Per cert, veis el recipient on hem posat l’oliaigua? Idò és el que feia servir el padrí Aleix per prendre la llet els dematins. És una peça que té per a nosaltres molt de valor sentimental i no havíem trobat fins ara l’ocasió de fer-lo aparèixer en una fotografia. Ja el podeu veure, mig esmorrellat, però preciós. O no?
OLIAIGUA AMB FIGUES
Dificultat:
Ingredients:
- 1 ceba grossa
- 6 o 7 tomàtigues de secà
- 2 alls
- ½ pebre verd
- ½ tasseta d’oli d’oliva
- sal
- 1 cullerada de pebre bord dolç
- 150 g de pa blanc (opcional)
- 1 plat de figues (una vintena)
Preparació:
Pelau la ceba, xapau-la per la meitat i tallau-la a la juliana fina. Netejau les tomàtigues i xapau-les per la meitat sense pelar. Pelau els alls i tallucau-los. Netejau el pebre i tallau-lo a rodanxes molt primes.
Posau tots aquests ingredients dins una greixonera alta amb una tassa d’aigua i una mica de sal. Feis bullir el conjunt fins que la verdura sigui tendra (si és necessari, afegiu-hi un poc d’aigua per evitar que s’aferri). Incorporau ara l’oli i continuau la cocció remenant adesiara amb una cullera de fusta. Abocau-hi ara 4 tasses d’aigua, la sal necessària i el pebre bord. Manteniu la greixonera al foc fins que comenci a formar-se escuma a la superfície (anomenada “escumera” pels menorquins). En aquest precís moment, apagau el foc. És imprescindible que el brou no arribi a bullir.
A l’hora de servir-lo, cada comensal posarà dins el seu plat les llesques de pa que vulgui, tallades molt primetes, i les escaldarà amb el brou al seu gust. Deixarà reposar el plat (millor tapat amb un altre plat) perquè mantengui l’aroma.
L’oliaigua es menja amb l’acompanyament de les figues.
Nota:
La persona que ens ha proporcionat la recepta, na Marga, que és ben menorquina, ens comenta que a ca seva es menjaven l’oliaigua sense pa, només acompanyat de les figues.
