La meva història amb les orellanes va tenir un mal començament: les primeres vegades no em varen sortir gens bé: unes no s’estufaven (i que són unes orellanes quasi planes? un fracàs); altres no tenien el gust que recordava de quan en menjava de nina a les matances; altres s’estufaven però no tenien la textura que toca… Tenia moltes ganes que em sortissin bé, però no hi havia manera…
En Pere, quan era petit i havíem d’anar a Ciutat, em demanava:
-Mumare, passarem per aquell poble que tenen les botigues enmig del carrer? (es referia a Vilafranca).
I és que hi havia una madona a Vilafranca que feia unes orellanes delicioses que el feien tornar boiet. Tots dos les recordam com si fos ara: rodones, grossíssimes, de ració, ben estufadetes.
Ara, per fi m’han sortit (tot arriba). I ha estat amb la recepta de Son Vell, de la família de mon pare. Ben bones i ben estufades. Mirau-les, si no… A mi m’agraden més amb mel, però n’hi ha que les prefereixen ensalgades de sucre en pols. I a vosaltres, com us agraden?
ORELLANES DE SON VELL
Dificultat:
Ingredients per a 4 persones:
- 40 g de saïm fos
- 40 g d’aigua
- 1 vermell d’ou
- 150 g de farina de força
- oli d’oliva abundant per fregir
- mel o sucre en pols per ensalgar-les
Preparació:
Mesclau dins un bol el saïm fos, l’aigua a temperatura ambient i el vermell d’ou. Remenau bé tots els ingredients amb la mà i incorporau-hi la farina per tandes. Treballau la pasta amb les mans fins que sigui ben homogènia i elàstica. Dividiu-la en 4 o 5 trossos i llençau-los amb força contra la superfície de treball (sí, no és broma!). Tornau a ajuntar els trossos i repetiu l’operació una vegada i una altra durant 10 minuts. Feis una bolla amb la pasta, embolicau-la amb un plàstic i deixau-la reposar a temperatura ambient durant 2 hores.
Passat el temps de repòs, estirau la pasta amb l’aprimador fins obtenir una capa ben fina, doblegau-la sobre si mateixa i tornau-la a aprimar de bell nou. Repetiu l’operació dues o tres vegades més. Estirau la pasta amb l’aprimador fins que quedi una capa ben fina i tallau-ne porcions de la mida que us agradi.
Posau al foc una paella fonda (això és important; si no és fonda, no s’estufaran com toca ni es couran uniformement). En ser ben calent l’oli, abocau-hi dues o tres porcions de la pasta (les que hi cabin sense tocar-se) i fregiu-les per ambdues cares. Veureu que s’estufen molt i es couen molt aviat. A mesura que les tragueu de la paella, posau-les a degotar damunt paper absorbent.
En el moment de servir-les, posau-les amb molta cura dins una safata (són molt fràgils, es rompen fàcilment), ensalgau-les de sucre en pols o regau-les amb mel.
