Aquesta setmana ens han arribat ous frescs de Sa Coma (Porreres). Són un autèntic luxe i hem volgut aprofitar-ne una part per preparar unes postres clàssiques que agraden a menuts i grans: els flams d’ou.
Tot l’estiu hem tengut, gràcies a la generositat de familiars i amics, ous i hortalisses frescs que ens han permès de cuinar plats com aquest, senzills però deliciosos. Tenen el valor afegit dels productes autèntics, sense additius ni res que no sigui ben natural.
FLAMS D’OU
Dificultat:
Ingredients per a 6 flams:
De la crema:
- ½ litre de llet
- ½ beina de vainilla
- 3 ous sencers
- 2 vermells
- 100 g de sucre
Del caramel:
- 100 g de sucre
- 2 cullerades d’aigua
Preparació:
Preparau primer el caramel: posau el sucre i l’aigua dins un perolet i feis-ho coure fins que el caramel estigui al punt (de color mel). No remeneu amb cap estri: si veis que el caramel cou més d’una banda que de l’altra, sacsau el perol. Tot d’una que estigui llest, abocau-lo en el fons de les 6 flameres i deixau-lo refredar.
Posau la llet al foc amb la beina de vainilla tallada per llarg (si raspau la part interior del tall en traureu les llavoretes, que donen més sabor). Feis-ho bullir i retirau-ho del foc.
Enceneu el forn a 180º. Posau-hi una rostidora amb aigua ben calenta. No ha de ser plena, perquè hi haureu de posar les flameres, i el nivell de l’aigua no ha de sobrepassar les 2/3 parts de l’alçada de les flameres.
Bateu els ous sencers, els vermells i el sucre amb la batedora manual de barnilles. Incorporau-hi la llet passada per un colador molt fi (o per un pedaç blanc ben net, perquè les llavors de vainilla són molt petites i queden les miquetes negres) poc a poc, sense aturar-vos de batre la mescla.
Distribuïu la crema dins les flameres i posau-les dins la rostidora amb aigua perquè la crema es prengui al bany-Maria. L’aigua de la rostidora no ha d’arribar a bullir. Seran cuits en devers mitja hora. Comprovau-ho fent la prova de l’escuradents.
Treis-los de la gelera, deixau-los refredar a temperatura ambient i llavors guardau-los a la gelera, on prendran més consistència. Seran millors l’endemà.
