Tenc una amiga, na Poly (ja us n’he parlat alguna altra vegada), amb qui compartesc curolles culinàries. Un migdia es presentà a casa amb aquestes pastes i a mitjan horabaixa ja havien volat. El principal responsable de la desaparició va ser n’Aleix, que se’n va llepar els dits. Ja us podeu imaginar que li vaig demanar la recepta. Ella, a més, em va dur els motllets per fer-les. Els he tengut per casa un parell de setmanes perquè fins ara no m’havia llegut posar-m’hi, però tot arriba en aquest món…
PASTES DE TE
Dificultat:
Ingredients:
- 250 g de mantega pomada
- 125 g de sucre en pols
- un pessic de sal
- 1 blanc d’ou
- 2 cullerades d’essència de vainilla (opcional)
- 350 g de farina fluixa (i un pop més per enfarinar la superfície de treball)
- confitura per farcir les galetes (ha de ser espesseta)
Preparació:
Mesclau la mantega amb el sucre. Afegiu-hi la vainilla, la sal, part de la farina i mesclau-ho bé. Incorporau-hi ara el blanc d’ou pujat i després, la resta de farina. Feis una bolla amb la pasta (l’heu de treballar poc, només el temps imprescindible perquè sigui homogènia) i guardau-la a la gelera durant 1 hora.
Folrau dues llaunes de forn amb paper sulfuritzat.
Passat el temps de repòs, enfarinau la superfície de treball i estirau la pasta fins que quedi d’uns 2 mm de gruix. Tallau les galetes amb els motllets i col·locau-les damunt la llauna.
Enceneu el forn a 180º. En ser calent, enfornau la primera llaunada. Coeu les galetes durant uns 10-12 minuts, vigilant el forn adesiara perquè es cremen amb molta facilitat. Les heu de treure del forn quan són encara blanquinoses. Si les treis que tenen massa color, llavors resultaran excessivament cuites i seques.
Quan siguin dauradetes, treis la llauna del forn i enfornau l’altra.
Quan totes les galetes siguin cuites i ben fredes, esteneu una capa de confitura damunt una de les bases de galeta i cobriu-la amb l’altra que està foradada al centre.
Nota:
Si no les heu de consumir totes, és millor deixar-ne una part sense farcir, dins un pot de vidre hermètic, i farcir-les el mateix dia que les vulgueu treure a taula. Així no es reblaneixen.
Ens n’han sortit 45, amb aquestes proporcions.
