Aquí teniu unes postres que, amb l’ajuda de la pasta de fulls congelada -que no us imaginau les hores de feina que estalvia- us poden resoldre una papereta. Les marques de pasta de fulls congelada que ens agraden més són, per aquest ordre, la de La Cocinera i la del Bö Frost.
Aquest és el dolç preferit de n’Aleix, que alguna vegada, i ho dic sense exagerar ni una mica, se n’ha menjat mig de la mida d’una llauna de forn, i sense passar gens de pena.
Podeu fer-lo amb les proporcions que us indicam (amb una planxa de pasta estirada) o amb dues confegides dins una llauna de forn i duplicant les altres quantitats. Si ho feis, teniu en compte que per afegir les dues planxes heu d’humitejar-vos els dits i ajuntar-les (si no ho feis, en coure se separaran i us quedarà el pastís xapat en dues parts). Una altra alternativa és tallar la pasta i fer-ne pastissets individuals, que també queda molt bé. Com us agradi més.
També es una bona opció per a la gent que no li agraden les postres excessivament dolces i empalagoses. Ara, si voleu acabar d’arrodonir-la, sense manies, serviu-la amb un poc de nata muntada, o amb una bolla de gelat de vainilla, o amb unes maduixes si n’és el temps.
PASTÍS FULLAT DE POMA
Dificultat: [rating=2]
Ingredients per a 4 persones:
- 1 planxa de pasta de fulls congelada (de les que venen estirades)
- 3 o 4 pomes golden (depèn de la mida que tenguin)
- sucre al gust
- 1 llimona
- 150 g de confitura d’albercoc
- mantega per untar el motlle
Preparació:
Deixau descongelar la pasta de fulls.
Pelau les pomes, tallau-les a làmines fines en forma de grells i ruixau-les amb suc de llimona perquè no s’oxidin.
Agafau un motlle metàl·lic baix, untau-lo amb un poc de mantega i esteneu-hi la planxa de pasta de fulls.
Enceneu el forn a 220º.
Componeu les tallades de poma damunt la pasta. Ensalgau-les amb sucre.
En ser calent el forn, enfornau el pastís i coeu-lo fins que la poma tengui color i la part de baix de la pasta sigui cruixent (comprovau-ho aixecant un poc una vorera amb una forqueta o amb una espàtula).
Mentrestant, posau la confitura dins un perol petit amb 50 g d’aigua i feis bullir el conjunt només dos minutets. Triturau-lo fins que sigui ben homogeni.
En ser cuit el pastís, pintau la superfície amb la confitura d’albercoc rebaixada. Deixau-lo refredar i serviu-lo.
Nota:
Els pastissos que duen pasta de fulls, com aquest, s’han de consumir com més aviat millor, perquè amb la humitat de l’ambient (almenys aquí, a Mallorca) perden aviat la textura cruixent que els caracteritza. Per tant, aquest no és un pastís per fer d’un dia per l’altre, ni per guardar-lo. Si en queda, l’endemà ha perdut molt.
