L’altre dia (de pagès) vaig sopar en un restaurant de la Plaça d’en Coll que es diu St. Ambros. No era la primera vegada que hi anava. És un local petitó amb molt d’encant. A dins només hi caben devers catorze persones, però l’ambient és molt agradable. El cuiner és un jove milanès, n’Edoardo Burroni ( no sé si l’he escrit bé, el nom). Ell, dins una cuina minúscula i amb pocs ormejos, elabora plats que són una delícia. A mi m’agrada asseure’m just davant la cuina i veure’l mentre treballa, amb una tranquil·litat admirable i tenint cura de cada detall del plat, en un espai tan reduït. La carta té pocs plats, però tots els que he tastat m’han agradat. Aquell vespre vaig demanar uns penne all’arrabiata. Vaig passar tant de gust, que vaig provar de fer-ne a ca nostra al cap de dos dies. Aquesta recepta no és la seva. L’he treta d’un llibre de cuina que circula per la casa: La pasta clásica, de Giuliano Hazan, amb algunes adaptacions. Però n’Edoardo me’n va explicar una altra que la faré ben aviat: les albergínies a la parmesana.
Supòs que sabeu que aquest plat és ben coent. Però podeu graduar el grau de coentor al vostre gust. És un plat bo, ràpid i fàcil de fer, vistós i barat.
PENNE ALL’ARRABIATA
Dificultat:
Ingredients per a 4 persones:
- 600 g de penne rigate ( Barilla, núm. 73)
- 70 g de ventresca (cansalada viada)
- 800 g de conserva de tomàtiga natural trossejada
- 3 alls
- xili sec mòlt (quantitat al gust, ¼ de cullerada basta, si no us agrada molt coent)
- 4 cullerades d’oli d’oliva verge
- sal
- alfabeguera
- formatge parmesà ratllat
Preparació:
Pelau els alls, eliminau-ne la part verda central i picau-los ben fins. Tallau la cansalada en trossets petits i prims.
Posau una paella al foc amb quatre cullerades d’oli d’oliva. En ser calent, abocau-hi la ventresca. Sofegiu-la fins que sigui rossa. Abaixau el foc i posau-hi l’all picat. Remenau un poc i afegiu-hi la tomàtiga, amb el suc i tot. Incorporau-hi el xili sec i la sal (anau amb compte, que la cansalada ja en té!). Feis coure el conjunt fins que s’hagi evaporat l’aigua de la tomàtiga. Retirau la paella del foc.
Posau una olla ben gran al foc amb aigua abundant i una cullerada de sal. En bullir abocau-hi la pasta tota d’un cop. Coeu-la fins que estigui al dente. Colau-la. Tornau a posar la paella al foc i abocau-hi la pasta ja colada. Remenau-ho bé perquè la pasta prengui el gust de la salsa. Serviu el plat amb el parmesà ratllat per damunt i alfabeguera.
Nota:
La salsa es pot fer d’un dia per l’altre i guardar-la en un pot de vidre dins la gelera, o fins i tot podeu congelar-la si la voleu guardar.
