I de postres, rubiols… No podia ser d’altra manera. Com passa amb les panades, hi ha receptes de tot color. Quan jo vaig començar a fer-ne, ja fa molts anys, la meva gran frustració era que els meus preferits, els de confitura d’albercoc, sempre em vessaven en coure’ls. I hala! Tota la confitura se n’anava per les bardisses. Em feia una ràbia! Però, provant provant, vaig trobar algunes receptes em varen permetre menjar els rubiols amb tota la confitura dedins. Aquesta n’és una.
Si us agraden de crema, la podeu fer vosaltres mateixos amb llet, ous i sucre o preparar el típic flam Potax (seguint la recepta que indica per a farciments, no la normal, alerta!). Queden més vistosos amb el flam industrial, però el sabor no té ni punt de comparació, al meu entendre.
Si us agrada de cabell d’àngel però trobau massa dolç el que venen, mesclau-lo amb una tercera part de confitura d’albercoc. A casa ho feim.
També en feim de confitura de codony; a vegades, d’almívar de llet… I quan era petita record una tia de Son Macià, pagesa de tota la vida, que en feia de pasta d’ametlla. Jo encara record aquell sabor… és curiós com els sabors evoquen records molt antics.
Dels rubiols també us hem preparat un vídeo explicatiu:
RUBIOLS
Dificultat: [rating=3]
Ingredients per a 2 llaunades:
De la pasta:
- 250 g de saïm
- 250 g de sucre en pols
- 4 vermells d’ou
- 800-850 g de farina (depèn de la mida dels ous)
- 60 g de suc de taronja
- 30 g de xerès dolç
- 30 g d’oli d’oliva
Alternatives de farciment:
- confitura de cabell d’àngel
- confitura d’albercoc
- crema
- codonyat
- brossat (ensucrat i mesclat amb un vermell d’ou i pell de llimona ratllada)
- …
Preparació:
Per fer la pasta, posau dins un bol el saïm (no ha de ser fred de gelera, sinó a temperatura ambient) amb el sucre i mesclau bé amb les mans. Afegiu-hi ara els vermells d’ou, el suc de taronja, el xerès i l’oli i remenau fins que la preparació sigui homogènia. Anau incorporant la farina i pastant. No n’afegiu més fins que s’hagi begut l’anterior. Quan hagueu incorporat tota la farina us quedarà una pasta fina i manejable. Feis-ne una bolla i deixau-la reposar una hora a temperatura ambient (això es molt important!).
Per muntar cada rubiol, agafau un tros de paper sulfuritzat, preniu un tros de pasta i aprimau-lo amb l’aprimador fins que sigui d’un gruix com el que es veu a la fotografia. Amb un motlle rodó per tallar pastes, formau el cercle. Farciu-lo del que us agradi. Doblegau la pasta amb ajuda del full de paper. Segellau les voreres perquè no surti el farciment i col·locau-lo damunt una llauna folrada amb paper sulfuritzat. Quan tengueu una llaunada a punt, enceneu el forn a 170º. En ser calent enfornau-la i coeu els rubiols durant 25-35 minuts, fins que siguin dauradets.
Treis la llauna del forn i deixau-los refredar. No els tragueu de la llauna fins que siguin ben freds. En el moment de servir-los, ensucrau-los amb sucre en pols.
Nota:
Amb aquesta quantitat de pasta i de mida mitjana (ni massa grans, ni massa petits), us en sortiran devers 28 (dues llaunades).
