Aquest plat em recorda les meves primeres incursions a la cuina. Devia tenir set o vuit anys. El soplillo és un dolç a base de blancs d’ou pujats. Sabreu que abans, per pujar-los, empraven aquell estri amb mànec de fusta i espiral metàl·lica que et deixava el braç rebentat. Era una feina cansada, fer la merenga sense els estris que tenim ara. Idò la padrina, que se les sabia totes, em deia que si li pujava els ous, em deixaria menjar la merenga que quedava per les voreres del ribell en acabar. I com que era, i som, molt llépola, ja m’anava bé la cosa.
Aquest dolç el solien fer per Pasqua, per aprofitar els blancs que quedaven després de fer els rubiols. Com que a la pasta només hi posaven els vermells…
Segons explica Antoni Tugores a “Memòria de la cuina mallorquina”, a Ses Salines i a Santa Margalida hi posaven rodanxes primes de plàtan o de maduixa. Segur que també és boníssim amb un complement de fruita, però jo us el mostr tal com el fèiem a ca nostra.
Record un senyor gran que de tant en tant venia a dinar a ca la padrina. Un dia li vàrem donar soplillo de postres. En tastar-lo, va demanar com es deia aquell plat.
-Soplillo-va dir la padrina.
-Idò jo trob que li haurien de dir “angelòrum”, perquè és un menjar d’àngels.
SOPLILLO
Dificultat:
Ingredients per a 8 persones:
De la merenga:
- 6 blancs d’ou
- el doble del pes dels blancs de sucre
- aigua
- la pell de mitja llimona
De la crema de vermells:
- 3 vermells d’ou
- 40 g de sucre
- 1 cullerada d’aigua
Altres:
- 1 coc
- canyella en pols per decorar
Preparació:
Tallau el coc en llesquetes primes i col·locau-les una devora l’altra, ben juntes, a la base d’una safata rodona.
Posau els vermells d’ou, el sucre i la cullerada d’aigua dins un recipient petit que pugui anar al foc. Mesclau-ho tot amb una batedora manual de barnilles i posau el recipient al foc, al mínim. Remenau constantment mentres s’escalfa. No ha d’arribar a bullir. Retirau-la del foc i untau les tallades de coc amb aquesta crema ajudant-vos d’un pinzell o amb una cullereta.
Preparau un almívar per a la merenga: pesau els blancs d’ous i calculau el sucre que necessitareu (el doble). Posau el sucre dins un cassó petit amb aigua que just el tapi i la pell de llimona. Posau el cassó al foc. Ha de bullir una bona estona. Sabreu que l’almívar té el punt corrrecte quan submergint-hi una forqueta (sense remenar) i tornant-la a treure totd’una us en quedi suspesa una goteta que no acaba de caure. Un altre sistema per saber si l’almívar és a punt consisteix en abocar-ne una gota dins un tassonet amb aigua freda. Si en agafar-la després amb els dits us fa una bolla, vol dir que ja està.
Mentres es fa l’almívar, bateu els blancs amb una batedora elèctrica de barnilles fins que sigui ben ferma (va bé posar-hi una miqueta de sal o dues gotes de suc de llimona abans de començar).
Quan l’almívar estigui en el seu punt, abocau-lo de mica en mica damunt la merenga, sense aturar-vos de batre’l amb la batedora elèctrica de barnilles (això és molt important), de manera que es distribueixi uniformement. Abocau la merenga a cullerades damunt les llesquetes de coc fent una muntanya i decorau la superfície amb un poc de canyella mòlta.
Nota:
Aquest dolç convé consumir-lo tot d’una i no guardar-lo d’un dia per l’altre.
