Com a manacorina que som, tot i que fa molts anys que visc a Santa Maria, volia provar de fer els sospirs (o “sospiros”, com sempre els hem anomenat al poble). Record que la padrina en feia i ma mare també en solia fer. Els sospirs són un producte típic de Manacor, unes pastes seques, fortes i cruixents, que posen a prova el barram de bon de veres. Tenen l’avantatge que es conserven molt bé durant setmanes dins pots hermètics.
He rebostejat calaixos cercant la recepta de la padrina i he fet uns quants experiments abans de suggerir-vos aquesta recepta. A totes les receptes antigues que he trobat a les plaguetes familiars veig que hi posaven sempre un poc de bicarbonat. N’he fet amb aquest ingredient, però la veritat és que els sospirs deixaven un regust una mica desagradable. No m’han convençut. I he fet una altra prova substituint el bicarbonat per llevat artificial (Royal). La cosa ha anat força bé, trob. I aquí teniu la recepta adaptada.
El meu fill Aleix ha volgut col·laborar també aquesta vegada i ens ha dibuixat l’escut de Manacor que podeu veure a la foto, aferrat al pot dels sospirs. Les herbes dolces són casolanes, regal d’una bona amiga també manacorina, i són un bon acompanyament per a aquest dolç.
Hala idò, dedicada especialment a tots els manacorins i manacorines!
SOSPIRS
Dificultat:
Ingredients:
- 200 g de sucre
- 1 ou
- 170-200 g de farina
- la pell d’una llimona ratllada
- 3 g de llevat artificial (Royal o Canario)
Preparació:
Trencau l’ou i abocau-lo dins un bol. Afegiu-hi el sucre. Remenau amb les mans durant una bona estona perquè el sucre es dissolgui. Afegiu-hi la pell de llimona ratllada. Ara, la farina. No tota d’un cop, alerta! Segons el tamany de l’ou n’hi haureu de posar més o menys. Si l’ou és petit, 200 g serà massa farina. Si és gros, per ventura n’haureu de posar fins i tot una mica més de 200. La qüestió és que us ha de quedar una pasta que no s’aferri a les mans, amb prou consistència per donar-li forma.
Folrau una llauna amb paper sulfuritzat. Enceneu el forn a 170º.
Dividiu la pasta en 7 o 8 trossos. Formau cilindres de 30 cm aproximats i col·locau-los damunt la llauna, ben separats uns dels altres, perquè s’eixamplaran molt en coure i no s’han de besar. Amb un ganivet sense serra, feis 4 marques transversals damunt dada un. Això ajudarà a fer-ne trossos més nets quan siguin cuits.
Enfornau els sospirs durant 15-20 minuts. No obriu el forn fins que vegeu que la superície és daurada i la pasta s’ha clivellat.
En ser cuits, treis la llauna del forn i deixau-los refredar completament a temperatura ambient. Quan siguin ben freds s’hauran endurit i ja podeu guardar-los en un pot de vidre hermètic o en una carmanyola.
