Hi ha gent a qui no agrada especialment la carn de xot (o de mè, com diuen a Manacor, el meu poble). A nosaltres ens encanta, sempre que no sigui de xot vell. Abans la gent no era tan primmirada com ara i s’aprofitava tot.
Aquest que hem preparat l’hem fet amb una carn ben tendra i ens ha sortit amb la superfície cruixent i l’interior rosat i fluix. Hem volgut donar-li un acompanyament diferent de les típiques (i ben bones) patates fregides: unes rodanxes de carabassó a la planxa, cebetes caramel·litzades i tires de pastanaga sofregides.
XOT ROSTIT
Dificultat:
Ingredients per a 4 persones:
- ½ lletó (xot de llet) en dos trossos
- 400 g d’aigua
- sal
- pebre bo
- 6 alls
- 3 cullerades de saïm fos
Preparació:
Dissoleu la sal en l’aigua. Agafau una greixonera gran o una rostidora i posau abaix uns pals de fusta o alguna cosa per evitar que la carn toqui directament el cul de la greixonera. Abocau-hi ara la meitat de l’aigua amb sal.
Feis 6 talls a la carn del xot i introduïu un all esclafat (sense pelar) dins cada un. Posau-hi pebre bo i pintau-lo amb l’aigua salada ajudant-vos d’un pinzell de cuina. Col·locau el xot dins la greixonera, damunt els pals, de manera que quedi a la vista la part interior.
Enceneu el forn a 150º.
En ser calent, enfornau el xot i coeu-lo durant ½ hora a aquesta temperatura. Donau-li la volta i pintau-lo ara amb el saïm fos. Tornau-lo a enfornar 50-60 minuts més. Durant la cocció heu de regar-lo cada estona amb el propi suc de la greixonera (cada quart d’hora).
Quan sigui quasi cuit (ho sabreu punxant la carn amb la punta d’un ganivet), treis la greixonera del forn, apujau la temperatura a 240-250º. Tornau a pintar la carn amb saïm i enfornau-lo de bell nou, sense moure-us de devora el forn, fins que vegeu que la superfície és dauradeta i cruixent.
