Atenció: aquestes herbes no les hem fet nosaltres, sinó Antoni Tugores, el conegut periodista i investigador gastronòmic, autor d’un dels nostres llibres de cuina de capçalera: “Memòria de la cuina mallorquina” i també de “Cuina econòmica” (entre d’altres obres de temàtica diferent). Ell, molt amablement, ens ha oferit aquesta col·laboració que li agraïm de tot cor. Així que us deixam amb les seves pròpies paraules per introduir la recepta:
“Antigament es feien beuratges d’herbes amb propietats suposadament curatives, però tenien un entrebanc: es feien malbé al cap de pocs dies. Amb el descobriment de l’alcohol es donà durada al suc d’herbes alhora que es convertia en un licor de gust agradable. Es podria dir que a Mallorca cada persona té la seva pròpia fórmula per preparar herbes. Aquesta recepta ha tengut en compte especialment les propietats digestives i depuratives dels ingredients. El secret per a obtenir un bon sabor és l’equilibri dels gusts, malavejant que cap d’ells sobreesurti per sobre de la resta.
Es recomana preparar-les dins les primeres setmanes de maig, quan la natura i la primavera ens ofereixen herbes, flors i fruites en el moment més esplendorós. No us preocupeu si no surten exactament verdes”.
HERBES
Dificultat:
Ingredients:
- unes bolletes de camamil·la
- flor de llimonera
- tres grans de cafè
- un quart de nou verda
- una cirera (si el coll és estret no queda més remei que xapar-la)
- un bocí de nispro
- una talladeta molt petita de llimona (pell i polpa)
- una talladeta molt petita de taronja (també pell i polpa)
- un brot molt petit de romaní (si se’n posa de més tot té el seu gust)
- un brot petit (uns quatre cms) de farigola o tem i de sàlvia
- brotets no molt grans de: tarongí, ginebró i menta
- una fulla sencera de llimonera que introduirem enrodillant-la una mica.
- un brot més grosset d’herba-sana i de fonoll
- un brot més gran, encara, d’herba-lluïsa
- anís sec
- anís dolç
Preparació:
Introduirem dins la botella en primer lloc els elements més diminuts fins arribar als més grans. Posats tots aquests ingredients, omplirem la botella amb anís dolç i anís sec, en la proporció que ens agradin més dolces o més seques. Diuen els entesos que “lo seu” és que hi posem tres parts de dolç i una part de sec i viceversa si ens agraden seques.
Sempre recoman utilitzar botelles transparents, perquè es puguin veure bé tots els colors de les herbes i les fruites, que resulten espectaculars els primers dies.
